Colata

Passa la neu de llarg, però es queda el fred

noreply@blogger.com (Colata) — Sat, 19 Dec 2009 21:16:00 +0000

Res, que no qualla.
Mireu quina estampa més bonica té Montaverner amb el Benicadell nevat a caramull. Això va ser el passat 14 de desembre.
I sembla que torna neu i fred. Abrigueu-vos.

Vint-i-tants anys més tard...

noreply@blogger.com (Colata) — Sat, 19 Dec 2009 21:01:00 +0000

Això és el temps transcorregut des que aquella colla d’adolescents vam deixar de ser-ho i vam enfilar camins diversos, de vegades lluny de Montaverner. Els casaments, els estudis i el treball ens van anar separant al grup. Vam mantindre, però, els lligams amb la terra, amb uns per les aficions, amb altres per la proximitat familiar, i tots al poble i a la comarca, un horitzó que mai hem perdut de vista, i no crec que ho fem, a l’alçada de la vida en què ens trobem.
Les coincidències puntuals en festes, en concerts i en altres saraus, havien mantingut somort el caliu, l’amistat, però ens feia falta posar lloc i dia per a fer un alto en les nostres estressades vides i reclamar-nos uns moments per a nosaltres, per a fer un reset informatiu vital i per comprometre’ns a continuar quedant, i no veure’ns només als soterrars, costum que ja sovinteja massa, malauradament.
Si ara ens ha reunit una paella a la Foia del Pou, a carnestoltes serà l’ancestral cassola qui ens convocarà.
De moment el passat dissabte 12 de desembre ens vam aplegar quasi tots els d’aquella colla, que algú ja va proposar anomenar com “Els xiquets del Dodge”, per un cotxe que ens duia de vegades a pobles i aplecs del voltant de Montaverner. S’accepten encara propostes, i això de rebatejar-nos pot ser un bon motiu per continuar reunint-nos. Els valencians en qüestió de noms ja sabeu que som collonuts.
Alfons Ferri, Javier Sanz, Fernando i Joan Chornet, Ricardo, Ximo Sanchis, Alberto, Jordi López i jo mateix, Lluís M. Segrelles, fórem els qui poguérem acudir al primer crit. Absents aquesta vegada, Raül Coll i Emili Rosselló, però ben presents en la llarga, pausada i amical conversa d’aquell dia enteranyinat, hores abans del fred glacial que va omplir de neu les serres del voltant hores després.
També ens ha aplegat a oïdes que alguna de les xicones de la colla ja s’ha mostrat interessada en ajuntar-se de nou, el que no estaria gens malament.
Recordeu: quan més serem, més riurem.
La primera cosa que em va sorprendre va ser la portentosa memòria d’alguns, que ens van conduir a fets i vivències que compartírem fa anys i que seguirem fomentant a partir d’ara, perquè estires el fil... i la madeixa és ben llarga.
També ha canviat la manera de comunicar-nos: de quedar al camp de futbol, al cinema Royal o ca la Clavilla, ara hem passat a intercanviar-nos telèfons mòbils, correus electrònics, adreces d’internet, com aquest bloc, i també adreces de Youtube. Mireu, sinó, d’endevinar qui apareix a l’inici d’aquest vídeo.
Als qui no vau poder estar, us esperem a la propera cita.

Podeu començar a repassar les fotos de 2ª Mon·doc 2009

noreply@blogger.com (Colata) — Sun, 29 Nov 2009 20:51:00 +0000

A tall de conclusió, encara baixant el teló d'aquesta segona edició de Mon·doc, ja podeu anar repassant algunes fotos que des del bloc Colata hem fet d'aquest esdeveniment, més mediàtic que mai.
També podeu consultar ja les imatges de la pàgina web oficial de la 2ª Mon·doc 2009.

Mon•doc existeix

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 23 Nov 2009 18:02:00 +0000

Que és tant com dir “Montaverner existeix”.
Ho dic perquè aquest 2009 és l’any de la consolidació, i de quina manera!
I ja en van dos.
Els qui habitualment seguim els mitjans de comunicació ens n’adonem que aquells esdeveniments que no hi apareixen, senzillament no existeixen. I és ben greu quan ens n’adonem que els protagonistes –ja siguen persones, entitats o pobles– no ixen als papers (o als píxels de les pantalles), senzillament no tenen vida. O almenys, la resta del personal els ignora.
Si hem de jutjar així l’existència o no de Mon•doc, en aquesta segona edició, ho tenim ben clar: no sols viu, sinó que gaudeix d’una salut excel•lent.
No només se n’han fet ressò de la presentació que en van fer a l’IVAC Catherine Ulmer, la directora, Dani Estruch, el coordinador, i Pep Sanchis, el regidor de Cultura. Els comentaris hi ha sigut elogiosos. Mentre que la major part dels mitjans han tirat mà de les notes de premsa, i això ja significa molt en unes agendes tan enforfoguides, m’agradaria destacar el tractament tan favorable a l’esdeveniment, com li ha fet Daniel Borràs a El Mundo CVA (“Montaverner (también) existe”), o Xavier Aliaga a El País CV (“Montaverner: un pueblo de cine”). Al seguiment puntual que en fem des de Vilaweb Ontinyent, també cal esmentar en aquesta ocasió l’entrevista que al programa “Ficcionaris” , de Punt 2, li feren a Catherine, i que va ser emesa dissabte 21 pel migdia.
Montaverner jo ho crec que viu.
Especialment des de la finestra que Mon•doc li ha obert al món.

Segon BIM i segona Mon·doc, tot al novembre en Montaverner

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 16 Nov 2009 21:37:00 +0000

Abans de tenir-lo a les mans, ja podeu consultar a Internet el núm. 2 del BIM Montaverner, on el tema de portada no pot ser altre que l'excepcional Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner Mon·doc, que també va per la seua segona edició, la de la consolidació.

N'hi ha, però, al nou BIM d'altres temes "calentets": la polèmica de les antenes de telefonia mòbil instal·lades a dues finques cèntriques de la localitat, i que l'associació d'afectats demana que es traslladen fora del nucli urbà; la delicada situació a què la Conselleria de Benestar Social, que ha eliminat més de 37.000 euros de subvenció, sotmet l'Escoleta Infantil Municipal...

En la secció "La Nostra Gent", l'entitat protagonista és la veterana Unió Democràtica de Pensionistes de Montaverner, que pren nous vols amb una renovada Junta, encapçalada pel seu president, Antonio Llopis Torrent.

També hi ha lloc en aquest segon número per repassar les prestacions bàsiques que atenen els Serveis Socials de l'ajuntament muntaverní, per donar informació de les beques municipals als estudiants, de les subvencions a les associacions locals, i per comentar les obres municipals en execució o previstes en breu.

Els enllaços d'interés i els nous ordinadors de la biblioteca, conseqüència de la decisió presa als Pressupostos Participatius, tanquen aquest número d'un BIM cada vegada més esperat.

Cerç

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 09 Nov 2009 22:00:00 +0000

Bufava un cerç glacial, dijous, quan em va comunicar la fatal notícia Salva Carbó pel mòbil. Em va deixar gelat. I divendres, quan tots acudírem al teu soterrar, aquell vent encara ens glaçava més l’ànima.
M’han calgut uns quants dies per pair la infausta nova, per tindre valor i posar-me davant del teclat i dir-te quatre coses.
Juan, amic d’assajos, d’actuacions, de festes. De malsons i d’anhels. Tu has sigut i seràs part essencial de l’ànima de la nostra Banda Artístico-Cultural, per la qual ho has donat tot. Com a músic sempre, i com a president durant uns anys.
Sé que poden dir el mateix els qui et coneixen en la teua vocació per la cacera i la creença en Déu. O en el Barça, amb qui ara nadàveu de panxeta. Jo t’he conegut més com a músic. I com a persona.
El teu trombó, ben net i afinat, les partitures en ordre, la puntualitat.
En els assajos i en les actuacions, el teu somriure i la broma que ens alegrava el dia.
Quants reptes han sigut bufar i fer ampolles gràcies al teu esforç constant, callat.
Quin goig els dinars, les torrades a l’Arboleda, on ens acollies amb els braços oberts.
Aqueixos records no ens els arrabassaran, perquè estan ben endins del cor.
Qui no té ja amb qui discutir és Carbó, el pare. Germà teu de vida, de tota la vida.

In memoriam, Juan Tormo, “Juanito”.

En la foto de la BACM a l’Arboleda en 2007 que encapçala el present post, Juan Tormo, dempeus, és el quart per l’esquerra.
En l’altra, al sopar dels vint anys de la BACM.

L'any deu

noreply@blogger.com (Colata) — Fri, 06 Nov 2009 08:54:00 +0000

L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida va presentar dijous el seu calendari, el de 2010, que ha pres com a leiv motif la crisi de 1910. No estracta de celebrar, sinó de commemorar un catastròfic any, que ha quedat per a sempre entre les nostres expressions més genuïnes.
El coordinador, l'impagable amic Sergi Gómez, una joia, treballador, implicat en la nostra terra, a qui de vegades (i parle per mi), fallem.
Encara no he tingut l'ocasió de fullejar, olorar i palpar (el calendari), però sé de segur que ens omplirà de goig.
Si esteu en el mateix cas que jo, podreu adquirir-lo ja en la caseta que l'IEVA té a la Fira Gastronòmica d'Ontinyent, del 6 al 8 de novembre, a la Plaça de la Concepció.

Tallen la carretera CV-640 entre Montaverner i l'Olleria

noreply@blogger.com (Colata) — Wed, 04 Nov 2009 12:10:00 +0000

Les obres de condicionament i reforç de la carretera CV-640, entre l'Olleria i Montaverner, obliguen al seu tall entre els dies 7 i 14 de novembre, tot mantenint-se el servei pels camins “El Rodat” i "d´Alfarrasí”, així com per l'accés des de la carretera CV-40.

Mapa de malalties cancerígenes i antenes de telefonia mòbil a Montaverner

noreply@blogger.com (Colata) — Thu, 29 Oct 2009 21:26:00 +0000

Preocupació. Molta preocupació. Ja fa mesos que el veïnat de Montaverner està revoltat. El motiu: dues antenes, instal•lades a dues cèntriques finques, en l’encreuament del carrer Nou i del Mare de Déu de Loreto. La publicació del mapa, amb la distribució d’almenys 71 malalts i 45 morts a causa del càncer, en les rodalies de les antenes des de la seua instal•lació, ha disparat les alarmes entre la població. La metgessa de la localitat ha encetat un estudi epidemiològic, i l’ajuntament montaverní, ja ha contactat amb les companyies de telefonia mòbil implicades, per temptejar i, si s’escau, fer fora les esmentades antenes del nucli urbà. Per a recolzar el trasllat, els afectats ja han recollit més de 500 signatures.
De moment, els afectats, ja organitzats, tenen previst constituir-se en associació o integrar-se en la ja existent a l’Olleria.
S’hi dóna la circumstància que hi ha una tercera antena, situada al cementeri municipal, a uns 200 metres de les primeres vivendes del poble. El trasllat de les problemàtiques antenes comptaria amb una orografia favorable, ja que al Sud de l’estació de ferrocarril de Montaverner, hi ha una zona elevada, l’anomenat Altet de Cuenca.
Podeu ampliar la informació en el links que ofereix aquesta informació de Vilaweb Ontinyent.

Sobren les paraules

noreply@blogger.com (Colata) — Thu, 22 Oct 2009 20:23:00 +0000

Ja tenim fallera major!

noreply@blogger.com (Colata) — Thu, 15 Oct 2009 20:07:00 +0000

Aquesta és la notícia que tots els valencians estàvem esperant amb deler.
Això almenys destaca Canal 9 al nostre País, país que creu (?) d’imbècils. Qui crega que s’informa per aquest mitjà que paguem tots a escoti és que...
No haureu pensat que, pel que a mi respecta, “qui calla, atorga”. No és això.
Com a ciutadans i lectors crítics, si us heu preocupat d’escoltar qualsevol mitjà de comunicació, exceptuant-ne C9 i l’ABC, ja haureu rebut una bona dosi (cinc, sis o més pagines diàriament) de converses que ens costen un ou als qui “no los queremos un huevo” (ni mig ni cap, per a ser exactes), comunicats del PP d’Espanya-Espanya (!) i del PP d’Espanya-rechóqueavançaenmarxatriomfalonsempreorganitzemfestesquepagaelpoble, ... Quin lèxic, quina sintaxi, quins trages, quina elegància... Quanta mentida per a gent tan cristiana (anireu a l’infern!, que allí no hi ha jutges amics).
I açò no ha fet més que començar. Seieu, feu-vos unes roses i l’aperitiu, passeu de Stieg Larsson, i ...a flipar!
Aquesta rècua són la gent que diu que ens governa? Quan se n’ocupa? Fent el camí de Santiago amb el mòbil apagat? I volen governar Espanya?
Només ens queda, a les persones decents, una solució terapèutica: bossar.

Desigualtat de gèneres

noreply@blogger.com (Colata) — Wed, 14 Oct 2009 20:39:00 +0000

Quan un infant de menys de dos anys se n’adona que hi ha diferències, i de vegades abismals, entre els éssers humans de sexe masculí i els de sexe femení, és que la cosa és més profunda del que hi ha en aparença. I no us dic res quan a més ho reflecteix en el seu tendre llenguatge.
Aprenent com està a confegir maldestrament els sons i vocables del nostre idioma, malgrat l’evident esforç del menut, el resultat ens deixa sovint espaterrats.
Us presente l’escena: damunt del carro d’un supermercat, el meu menut, Guillem, comença a assenyalar amb l’índex toooooots els productes, toooots els cartells i toooootes les lletres i xifres dels prestatges. Balbuceja mots, uns entenedors, d’altres del seu univers lingüístic, sense traducció possible fins ara. I xarra pels colzes. A ell li cau la baveta de tant com obri i tanca la boqueta. A nosaltres ens cau la bava.
De sobte el cartell publicitari d’un model masculí se’ns planta enlairat enmig del corredor. El Guillemet llança decidit el seu assenyalador i exclama, satisfet i segur: “nhome”, que vol ser la seua versió d’”un home”. Pare i mare, enorgullits, li ho repetim ben pronunciat, i ell s’extasia indicant a tort i a dret i xarrant sense aturador.
Canviem, però, de passadís i al davant una xica ben jove, de cartó, ens somriu des de l’expositor. I Guillem, clarivident, li espolsa: “gnoma” o “noma”, vés per on. I ens ho repeteix fins que l’efígie desapareix al darrere nostre. I reprén la cançoneta, perquè li posa música i tot, en oir per la megafonia una veu femenina que anuncia no-sé-què. “Gnoma”, que quede clar.
Aquest és el dia en què encara no hem aconseguit fer-li dir “dona”.

Desperta, ferro!, que torna la censura

noreply@blogger.com (Colata) — Thu, 01 Oct 2009 19:25:00 +0000

En vespres del 9 d'octubre hi ha pobles valencians, com el nostre Montaverner, en què l'efemèride se celebra amb la dignitat que mereix la data. Mireu, sinó, el cartell i els actes previstos per aquest cap de setmana.
Per contra, al Cap i Casal (d'on?), l'autoodi es converteix en ridícula censura. Ho dic perquè un bon amic em fa arribar un escrit que ens mostra una vegada més en mans de qui estem, i quina mena de malintencionats ignorantòfils ens governen a hores d'ara, entre corretges i tratges.
Us el reproduïsc íntegrament perquè l'assumpte té substància:

"Els temps de la censura sembla que tornen, hui que començava un mes d’octubre com un altre i el Cor de la Generalitat preparava el concert de commemoració de la conquesta de València per part de les tropes de Jaume I amb la partitura del compositor Ruperto Chapí “Roger de Flor”, els cantants de l’esmentat cor han rebut ordre per part de la direcció del Palau de la Música de canviar totes les mencions de CATALUNYA i poble català que figuraven en ella. La peça del compositor de Villena, composta originàriament en italià, conta les peripècies de la Companyia Catalana dels Almogàvers per terres Gregues, la traïció de l’emperador Andrònic i la mort de Roger de Flor, cap dels famosos guerrers al servei de la Corona d’Aragó. Així on la partitura posa “protege tu las armas del pueblo catalán” ha canviat a “protege tu las armas del pueblo aragonés”, en “Cataluña no consiente tal afrenta, ni Aragón” ja no es podia repetir la referència a Aragó, doncs ben fàcil “pues Valencia no consiente tal afrenta, ni Aragón”... i així en les moltes vegades que es fa referència a Catalunya o els catalans. Sembla que la història i les partitures es poden fer i refer al gust del consumidor, segurament ara caldria tornar a batejar als almogàvers com la Companyia valenciana d’Almogàvers, i el seu conegut crit a la lluita “Desperta ferro, Sant Jordi, Aragó, Aragó” per la Mare de Deu dels Desemparats, Sant Josep o Sant Vicent. És més, caldrà buscar pels antics comtats de Grècia alguna referència a les Falles o si tenen la paella en la seua tradició culinària.
Agafem-ho amb humor perquè la veritat és que donen ganes de plorar, estime amb locura aquesta terra però de vegades m’entra una vergonya...
P.D.: Ja posats, podríem també canviar-li la nacionalitat a Jaume I, és intolerable que siga un rei català...

DESPERTA, FERRO!!!"

Plou i plou

noreply@blogger.com (Colata) — Wed, 30 Sep 2009 19:59:00 +0000

Enguany l’estiu s’ha allargat, però això no compta quan comença la tardor, la primavera d’estiu com deien els nostres pares.
Ha sigut entrar en la nova estació oficialment, i començar a ploure.
Ací teniu un albumet fet amb fotos meues del 23 de setembre, a l’inici de les pluges torrencials, i unes quantes més cedides molt amablement per Raquel Mompó Salmeron, a qui hem d’agrair la seua col•laboració, on podem visualitzar l’estat dels nostres rius en ple temporal, el dia 29.
Si en teniu més, i teniu a bé col•laborar, podem afegir-les a l’àlbum del bloc Colata.

‘El Rei Lleó’ muntaverní, a Canal 9

noreply@blogger.com (Colata) — Sun, 27 Sep 2009 11:21:00 +0000

Sorprenentment Canal 9 ha tret als seus informatius Montaverner, i per un motiu positiu, que ja és d’agrair: la funció que, organitzada des del Col•legi Públic Dr. Esplugues, ha aconseguit reunir xiquets i pares i mares al voltant d’“El Rei Lleó”. Els quasi dos minuts de notícia van aparéixer a la secció ‘La Revista’ d’aquest dissabte 26 de setembre, en l’informatiu de migdia.
Un poc farts del seu seguit de banalitats i de tant de mort i degollat, mai no ens esperàvem que ompliren amb una cosa de profit tant de temps com ara tenen, especialment des que no li’n dediquen gens a casos Gürtel i adjacents

De músics i espavilats

noreply@blogger.com (Colata) — Sat, 26 Sep 2009 16:04:00 +0000

Estupefacte. Estupefacte em vaig quedar en contemplar de bon matí la portada de l’edició intercomarcal del diari Levante-EMV de dijous 24 de setembre.
Que un individu —ajustador o interventor, segons la versió periodística a què ens agarrem — haja arramblat els guanys d’aquest estiu de la BIM d’Alfarrasí, tan necessaris per dur endavant les activitats de la societat musical per a tot un any... rebolica l’estómac del més trempat. No entraré en més detalls, perquè els podeu seguir pels diaris Levante-EMV (1 i 2), i Las Provincias (1), però només vull donar als directius, al seu president Sergi Martí, i a tots els músics la meua més sentida solidaritat. També podeu am,pliar-ho al web de l’entitat en l’apartat Tocata i fuga.
Ara, de segur que la loteria de Nadal que ja estan venent (juguen al número 01840, any de la fundació de la banda) els durà sort.

No puc llevar-m’ho del cap, però amb tots aquests ingredients (banda de música, espavilat, la Casa Blanca o puticlub camí de l’Olleria...), el mestre Josep Requena ens hauria delitat , tan respectuós com ell era, amb uns versets antològics per a l’ambaixada humorística del darrer dia de les festes alfarrasineres. O, fins i tot, per a un sainet.
Per cert, per a quan l’ajuntament d’Alfarrasí es posa les piles i publica els escrits del mestre Requena? Que l’IEVA ja fa anys els va proposar d’incloure a la seua col•lecció “Homenatges”... Seria tot un encert, perquè l’home s’ho mereix de totes totes i perquè tots els valldalbaidins en puguem gaudir.

A la Ribera, com a casa

noreply@blogger.com (Colata) — Sun, 20 Sep 2009 11:47:00 +0000

Dijous proppassat, 17 de setembre, vaig acudir a impartir una sessió de l’Escoleta de la Tardor que el Col•lectiu d’Ensenyants de la Ribera (Co.De.Ri) organitza des de fa vint-i-un anys. Tot un mèrit per la constància i el compromís amb la terra que aquest, com la resta de Moviments de Renovació Pedagògica, llaura cada any.
Enguany, sotmesos a l’intencionat ofec econòmic i d’homologació a mans de l’actual administració dretana valenciana, s’han atrevit amb l’”Aprenentatge crític”. Quasi res! I se n’han reeixit amb escreix, ja ho crec.
Si dimecres va fer la conferència marc la inspectora d’educació Tudi Torró, el segon dia vaig ser jo qui vaig acudir al C.P. Víctor Oroval, a Carcaixent, convidat pel Co.De.Ri. Va ser un dolç moment per retrobar vells i nous amics i amigues, i un bon moment per aprofundir en un aspecte en què jo, modestament, els estic podent orientar: “Amb els blocs educatius, cap a l’aprenentatge crític”. Aqueix va ser el títol de la meua intervenció.

I, sintèticament, així ho vaig encarar:
“Una escola adaptada a la realitat, a l’entorn, no pot defugir el coneixement i la interpretació dels elements que incideixen en la realitat social i educativa, com ara les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Lluny del messianisme que fia tota salvació a l’ús de màquines, podem i cal que en fem un ús racional, afavoridor del pensament autònom.
Si la introducció de l’ordinador i d’Internet ha permés posar al dia metodologies renovadores com les de Freinet, l’aparició dels blocs educatius permet aportar una flexibilitat i una manera de funcionar que connecta estretament amb les pedagogies renovadores. Una vegada apresos els fonaments d’aquesta eina, les possibilitats d’aprenentatge cooperatiu i crític es multipliquen i de manera multidireccional: lluny de la verticalitat jeràrquica de l’ensenyament tradicional ací se’ns ofereix una oportunitat més per fomentar l’aprenentatge mestre-alumnes, i alumnes-alumnes.
Amb l’ús educatiu dels blocs se’ns obri una altra finestra que ens permet lluitar amb millors condicions per un trencament amb el pensament únic que se’ns vol imposar també a l’educació, i per avançar cap a la formació d’una ciutadania crítica”.

La primera part, introductòria, més teòrica, va permetre un amè debat sobre els límits, les pors i les esperances que podem albirar. Després, ja a l’aula d’informàtica i amb la incorporació de més personal, ens vam posar a treballar cara a les màquines, començant a crear i gestionar els nous blocs de trinca. Només va ser un tast, però ben sucós. Vaig aprofitar el material que tinc penjat per als CRAs de la Vall d’Albaida, i la gent ja ha començat a seguir els meus consells i a enviar-me comentaris, plantejar-me dubtes i proporcionant-me suggeriments.
Ni l’aiguat, amb pedra i tot, que hi ha caure en el moment d’eixir va refredar els ànims.
El que us dic: quanta gent bona i treballadora incansable hi ha pel món!
Xe, com us deia: que a la Ribera em vaig sentir, una vegada més, com a casa.

El Tio Joaquín Sanchis ens ha deixat

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 31 Aug 2009 18:50:00 +0000

En un calorós diumenge 30 d’agost, hem acomiadat el nostre benvolgut tio Joaquín Sanchis, pare del nostre amic Ximo. Tenia 90 anys, però fins fa uns mesos, amb el cabet ben clar encara el véiem passejar del bracet de la tia Carmen.
Fórem molts els qui ens vam acostar per donar conhort a la família.
D’ell me’n recorde a la banda de música, amb el bombo al coll, donant-nos consells i, sobretot als joves que ens rebolicàvem, reptant-nos quan calia.
Amb ell se’n va un altre referent de la nostra realitat col•lectiva.
Descanse en pau.

Trasllat a Colata i Fi de festes

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 31 Aug 2009 12:10:00 +0000

Enguany he decidit ampliar el reportatge fotogràfic de les Festes de Montaverner amb un acte ben simbòlic per als muntavernins i muntavernines: el trasllat de la Mare de Déu de Loreto a la seua ermita de Colata, de tornada a la seua seu permanent.
També, com no, ací teniu les fotos de la retreta, en la qual n’hi ha qui se n’ha recordat d’aquest bloc, però on el tema central ha estat sens dubte el de les obres de l’antiga carretera. Si els festers afirmaven que ens han fet “un carril bici”, els Boniquets ho han representat d’allò més bé, com ells saben posar en escena any rere any.
I ara, a pensar en la tornada al treball.

Foc en festes

noreply@blogger.com (Colata) — Sun, 30 Aug 2009 11:49:00 +0000

L'amic Pep Martínez ens ha enviat amablement aquestes tres fotos de l'incendi que es va declarar al polígon industrial 'La Cava' divendres 28 d'agost de matí, en la margenada que limita el solar en què l'empresa del gas té les màquines.
Malgrat l'aparatositat de la fumeguera no va haver cap problema, ni personal ni material.

Les fotos de l'entrada, ja disponibles

noreply@blogger.com (Colata) — Sun, 30 Aug 2009 11:47:00 +0000

Si cliqueu ací, ja podeu vore el més destacat de l'entrada de Moros i Cristians de Montaverner, celebrada el passat 25 d'agost de 2009.

Festes, amb festers!

noreply@blogger.com (Colata) — Sat, 29 Aug 2009 15:49:00 +0000

Després d’un parèntesi d’un any, Montaverner ha tornat a tindre en 2009 unes festes amb festeres i festers, ja que l’any passat no n’hi va haver.
Per això, a la presentació que va tindre lloc el dissabte 22 d’agost, l’actual regina, Paula Fernández López, va rebre la corona de mans de la seua antecessora, regina de fa dos anys, Myriam Juan Vidal.
En aquest any, la mantenidora de l’acte va ser la mestra Enri Mollà.
Ací en teniu algunes fotos.

La UCE, Sant Miquel de Cuixà i el Canigó

noreply@blogger.com (Colata) — Thu, 20 Aug 2009 15:59:00 +0000

Tantes vegades com hem passat per la costa, camí de la Provença o més enllà, però mai m’havia internat per la Catalunya Nord, per aquelles terres nostrades, que per capritxos dels monarques d’aleshores van quedar a un estat o a un altre dels Pirineus.
Per això, baixar des d’Andorra vora les terres del riu Querol (“Carol”, amb nom de xicota que li apedaça la toponímia gàl•lica), i travessar prats, ports i colls de muntanya des de Puigcerdà, a la Cerdanya, pel Capcir, pel Conflent... ha sigut tot un descobriment. Alliçonador.
L’objectiu, en aquest dimecres de calorassa d’agost omnipresent en aplegar a Prada de Conflent (“Prades”, segons l’oficialitat francesa), era fer un tomb per l’essència primigènia, l’origen de la nació catalana, aquella que va revifar Mossén Jacint Verdaguer amb Canigó, el poema que ens relata els nostres orígens primers, i ens col•loca davant d’un cim ja mitològic, d’on arranca la Flama de la Llengua cada any, que s’escampa amb el Correllengua tardoral per tot el País. Ja ens ho deia Paco Muñoz quan ens advertia que a l’escola no ens ensenyaren que la nostra Covadonga va ser Sant Miquel de Cuixà, l’abadia ara mig restaurada, als peus de l’imponent Canigó, que ve a ser com el nostre Benicadell però descomunal.
Vam passar per Prada, dinàrem a la seua plaça, i descobrírem els seus carrers, i com de difícil ho tenim davant un francés abassegador. I és que segles de centralisme, s’han de notar, malauradament. Senyeres per tot arreu, molta presència del català, però la justeteta en les finestretes oficials, com ara a l’Oficina de Turisme. O, com ens va aclarir el guia que ens mostrà Sant Miquel de Cuixà, només oferia el servei en la nostra llengua durant els mesos d’estiu. De tota manera, resulta ben curiós l’accent que hi posava, especialment per als qui venim del Sud del domini lingüístic. Quant d’exercici ens cal d’acostumar-nos mútuament a oir-nos i escoltar-nos!
També vam passar pel Lycée on s’hi desenvolupa la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que enguany ja compleix la 41ª edició. Un muntó de gent treballant, pensant i debatent, amb tanta calor com hi feia. Llàstima que no vam coincidir amb l’ollerià Francesc Mompó, que havia presentat el seu llibre Camí d’amor dos dies abans. Ara, bé puc certificar que figurava en lloc preeminent en la paradeta, junt amb d’altres novetats de Bromera.
En poder, vos posaré algunes fotos, no patiu.

A la fresca, si pot ser

noreply@blogger.com (Colata) — Mon, 17 Aug 2009 15:10:00 +0000

Tard, perquè sempre que podem les agafem a primeries d’agost, enguany també ens han aplegat les vacances.
I pel que sembla, almenys quant a la climatologia, n’hem encertat els dies. Mentre a terres valencianes la basca -l’exagerada basca, porco governo!- ho envisca tot, nosaltres hem pogut anar-nos-en a la muntanya, als Pirineus i, més concretament, a Andorra. Al sol matiner i a les tronades de vesprada, i a la fresqueta de la nit.
Sense eixir oficialment de les terres de parla catalana, l’allau estiuenc, del qual nosaltres també en formem part vulguem o no, ho trasbalsa tot, i molt especialment l’assumpte de les llengües. Ho dic perquè hem sentit de tot a totes bandes.
En el viatge cap a tramuntana, les obligades aturades ens oferien un tast de la parla diversa de la nostra llengua. Més pròxim al nostre accent, el de la Plana; una miqueta distint, el del Berguedà; més fugisser a les nostres oïdes, el de la Cerdanya. Tremendament familiar, l’accent andorrà. I no és conya, que a més les valencianes semblen haver copat les finestretes d’atenció a Complexos socioculturals. Aqueixos que a terres nostres ens costen un tratge. O més. I que damunt, no tenim.
Per cert, Complexos on hi ha wi-fi gratuït, que quede clar. Per això us puc penjar aquest post que en algun altre viatge per Europa m’havia resultat impossible, o caríssim.
El que en aquestes dates podem constatar és una invasió gens subtil. Si a Pas de la Casa els francesos del Midi ho empesten tot, perquè l’occità no l’he oït encara, resulta ben sorprenent la quantitat de portuguesos que hi treballa en aquest país pirinenc a hores d’ara, i que hi parla el seu idioma.
Més al sud, a Encamp, per exemple, el turisme de parla castellana comença a fer-se notar.
I, quan te n’ixes dels circuits més o menys “oficials”, gaudeixes dels accents de Canillo -‘Caneiu’, en el català dels d’ací-, o d’Ordino.
Això, i la retolació sistemàtica en la nostra llengua, et fan sentir en un país “normal”.

Fidelitat interactiva

noreply@blogger.com (Colata) — Sat, 08 Aug 2009 17:58:00 +0000

Camí de les cinc-centes visites, i amb alguns comentaris interessants, i que, almenys jo, agraïsc profundament, Maror, la novel•leta amb què us he obsequiat aquest estiu ha complit amb escreix les expectatives.
El que més m’ha alegrat és constatar la fidelitat dels lectors i lectores que, encara que anònims en la seua major part, des de qualsevol racó del món, i especialment de la península Ibèrica, hi ha estat entrant xino xano i llegint el text. Alboraia, Catarroja, La Rinconada,Madrid, Vigo, Sevilla, Londres, Califòrnia, Bocairent, Sueca, Cullera, Gandia, Oliva, València, la Seu d’Urgell, Barcelona, Eivissa, són alguns dels llocs des d’on vosaltres, pacient públic lector, hi heu accedit fins aplegar a la conclusió del relat.
L’únic desig és que us hàgeu divertit tant com jo quan la vaig teclejar.
Com no podia ser d’altra manera també us he d’agrair aquells i aquelles que des dels vostres blocs n’heu seguit i enllaçat el text, així com a Vilaweb Ontinyent, ja que així hi ha hagut una difusió major, i hem aplegat a persones que ens desconeixien.
Repetirem l’experiència, si us ve de gust.