Podeu començar a repassar les fotos de 2ª Mon·doc 2009

A tall de conclusió, encara baixant el teló d'aquesta segona edició de Mon·doc, ja podeu anar repassant algunes fotos que des del bloc Colata hem fet d'aquest esdeveniment, més mediàtic que mai.
També podeu consultar ja les imatges de la pàgina web oficial de la 2ª Mon·doc 2009.

Mon•doc existeix

Que és tant com dir “Montaverner existeix”.
Ho dic perquè aquest 2009 és l’any de la consolidació, i de quina manera!
I ja en van dos.
Els qui habitualment seguim els mitjans de comunicació ens n’adonem que aquells esdeveniments que no hi apareixen, senzillament no existeixen. I és ben greu quan ens n’adonem que els protagonistes –ja siguen persones, entitats o pobles– no ixen als papers (o als píxels de les pantalles), senzillament no tenen vida. O almenys, la resta del personal els ignora.
Si hem de jutjar així l’existència o no de Mon•doc, en aquesta segona edició, ho tenim ben clar: no sols viu, sinó que gaudeix d’una salut excel•lent.
No només se n’han fet ressò de la presentació que en van fer a l’IVAC Catherine Ulmer, la directora, Dani Estruch, el coordinador, i Pep Sanchis, el regidor de Cultura. Els comentaris hi ha sigut elogiosos. Mentre que la major part dels mitjans han tirat mà de les notes de premsa, i això ja significa molt en unes agendes tan enforfoguides, m’agradaria destacar el tractament tan favorable a l’esdeveniment, com li ha fet Daniel Borràs a El Mundo CVA (“Montaverner (también) existe”), o Xavier Aliaga a El País CV (“Montaverner: un pueblo de cine”). Al seguiment puntual que en fem des de Vilaweb Ontinyent, també cal esmentar en aquesta ocasió l’entrevista que al programa “Ficcionaris” , de Punt 2, li feren a Catherine, i que va ser emesa dissabte 21 pel migdia.
Montaverner jo ho crec que viu.
Especialment des de la finestra que Mon•doc li ha obert al món.

Segon BIM i segona Mon·doc, tot al novembre en Montaverner

Abans de tenir-lo a les mans, ja podeu consultar a Internet el núm. 2 del BIM Montaverner, on el tema de portada no pot ser altre que l'excepcional Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner Mon·doc, que també va per la seua segona edició, la de la consolidació.

N'hi ha, però, al nou BIM d'altres temes "calentets": la polèmica de les antenes de telefonia mòbil instal·lades a dues finques cèntriques de la localitat, i que l'associació d'afectats demana que es traslladen fora del nucli urbà; la delicada situació a què la Conselleria de Benestar Social, que ha eliminat més de 37.000 euros de subvenció, sotmet l'Escoleta Infantil Municipal...

En la secció "La Nostra Gent", l'entitat protagonista és la veterana Unió Democràtica de Pensionistes de Montaverner, que pren nous vols amb una renovada Junta, encapçalada pel seu president, Antonio Llopis Torrent.

També hi ha lloc en aquest segon número per repassar les prestacions bàsiques que atenen els Serveis Socials de l'ajuntament muntaverní, per donar informació de les beques municipals als estudiants, de les subvencions a les associacions locals, i per comentar les obres municipals en execució o previstes en breu.

Els enllaços d'interés i els nous ordinadors de la biblioteca, conseqüència de la decisió presa als Pressupostos Participatius, tanquen aquest número d'un BIM cada vegada més esperat.

Cerç

Bufava un cerç glacial, dijous, quan em va comunicar la fatal notícia Salva Carbó pel mòbil. Em va deixar gelat. I divendres, quan tots acudírem al teu soterrar, aquell vent encara ens glaçava més l’ànima.
M’han calgut uns quants dies per pair la infausta nova, per tindre valor i posar-me davant del teclat i dir-te quatre coses.
Juan, amic d’assajos, d’actuacions, de festes. De malsons i d’anhels. Tu has sigut i seràs part essencial de l’ànima de la nostra Banda Artístico-Cultural, per la qual ho has donat tot. Com a músic sempre, i com a president durant uns anys.
Sé que poden dir el mateix els qui et coneixen en la teua vocació per la cacera i la creença en Déu. O en el Barça, amb qui ara nadàveu de panxeta. Jo t’he conegut més com a músic. I com a persona.
El teu trombó, ben net i afinat, les partitures en ordre, la puntualitat.
En els assajos i en les actuacions, el teu somriure i la broma que ens alegrava el dia.
Quants reptes han sigut bufar i fer ampolles gràcies al teu esforç constant, callat.
Quin goig els dinars, les torrades a l’Arboleda, on ens acollies amb els braços oberts.
Aqueixos records no ens els arrabassaran, perquè estan ben endins del cor.
Qui no té ja amb qui discutir és Carbó, el pare. Germà teu de vida, de tota la vida.

In memoriam, Juan Tormo, “Juanito”.

En la foto de la BACM a l’Arboleda en 2007 que encapçala el present post, Juan Tormo, dempeus, és el quart per l’esquerra.
En l’altra, al sopar dels vint anys de la BACM.

L'any deu

L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida va presentar dijous el seu calendari, el de 2010, que ha pres com a leiv motif la crisi de 1910. No estracta de celebrar, sinó de commemorar un catastròfic any, que ha quedat per a sempre entre les nostres expressions més genuïnes.
El coordinador, l'impagable amic Sergi Gómez, una joia, treballador, implicat en la nostra terra, a qui de vegades (i parle per mi), fallem.
Encara no he tingut l'ocasió de fullejar, olorar i palpar (el calendari), però sé de segur que ens omplirà de goig.
Si esteu en el mateix cas que jo, podreu adquirir-lo ja en la caseta que l'IEVA té a la Fira Gastronòmica d'Ontinyent, del 6 al 8 de novembre, a la Plaça de la Concepció.

Tallen la carretera CV-640 entre Montaverner i l'Olleria

Les obres de condicionament i reforç de la carretera CV-640, entre l'Olleria i Montaverner, obliguen al seu tall entre els dies 7 i 14 de novembre, tot mantenint-se el servei pels camins “El Rodat” i "d´Alfarrasí”, així com per l'accés des de la carretera CV-40.

Mapa de malalties cancerígenes i antenes de telefonia mòbil a Montaverner

Preocupació. Molta preocupació. Ja fa mesos que el veïnat de Montaverner està revoltat. El motiu: dues antenes, instal•lades a dues cèntriques finques, en l’encreuament del carrer Nou i del Mare de Déu de Loreto. La publicació del mapa, amb la distribució d’almenys 71 malalts i 45 morts a causa del càncer, en les rodalies de les antenes des de la seua instal•lació, ha disparat les alarmes entre la població. La metgessa de la localitat ha encetat un estudi epidemiològic, i l’ajuntament montaverní, ja ha contactat amb les companyies de telefonia mòbil implicades, per temptejar i, si s’escau, fer fora les esmentades antenes del nucli urbà. Per a recolzar el trasllat, els afectats ja han recollit més de 500 signatures.
De moment, els afectats, ja organitzats, tenen previst constituir-se en associació o integrar-se en la ja existent a l’Olleria.
S’hi dóna la circumstància que hi ha una tercera antena, situada al cementeri municipal, a uns 200 metres de les primeres vivendes del poble. El trasllat de les problemàtiques antenes comptaria amb una orografia favorable, ja que al Sud de l’estació de ferrocarril de Montaverner, hi ha una zona elevada, l’anomenat Altet de Cuenca.
Podeu ampliar la informació en el links que ofereix aquesta informació de Vilaweb Ontinyent.

Sobren les paraules

Ja tenim fallera major!

Aquesta és la notícia que tots els valencians estàvem esperant amb deler.
Això almenys destaca Canal 9 al nostre País, país que creu (?) d’imbècils. Qui crega que s’informa per aquest mitjà que paguem tots a escoti és que...
No haureu pensat que, pel que a mi respecta, “qui calla, atorga”. No és això.
Com a ciutadans i lectors crítics, si us heu preocupat d’escoltar qualsevol mitjà de comunicació, exceptuant-ne C9 i l’ABC, ja haureu rebut una bona dosi (cinc, sis o més pagines diàriament) de converses que ens costen un ou als qui “no los queremos un huevo” (ni mig ni cap, per a ser exactes), comunicats del PP d’Espanya-Espanya (!) i del PP d’Espanya-rechóqueavançaenmarxatriomfalonsempreorganitzemfestesquepagaelpoble, ... Quin lèxic, quina sintaxi, quins trages, quina elegància... Quanta mentida per a gent tan cristiana (anireu a l’infern!, que allí no hi ha jutges amics).
I açò no ha fet més que començar. Seieu, feu-vos unes roses i l’aperitiu, passeu de Stieg Larsson, i ...a flipar!
Aquesta rècua són la gent que diu que ens governa? Quan se n’ocupa? Fent el camí de Santiago amb el mòbil apagat? I volen governar Espanya?
Només ens queda, a les persones decents, una solució terapèutica: bossar.

Desigualtat de gèneres

Quan un infant de menys de dos anys se n’adona que hi ha diferències, i de vegades abismals, entre els éssers humans de sexe masculí i els de sexe femení, és que la cosa és més profunda del que hi ha en aparença. I no us dic res quan a més ho reflecteix en el seu tendre llenguatge.
Aprenent com està a confegir maldestrament els sons i vocables del nostre idioma, malgrat l’evident esforç del menut, el resultat ens deixa sovint espaterrats.
Us presente l’escena: damunt del carro d’un supermercat, el meu menut, Guillem, comença a assenyalar amb l’índex toooooots els productes, toooots els cartells i toooootes les lletres i xifres dels prestatges. Balbuceja mots, uns entenedors, d’altres del seu univers lingüístic, sense traducció possible fins ara. I xarra pels colzes. A ell li cau la baveta de tant com obri i tanca la boqueta. A nosaltres ens cau la bava.
De sobte el cartell publicitari d’un model masculí se’ns planta enlairat enmig del corredor. El Guillemet llança decidit el seu assenyalador i exclama, satisfet i segur: “nhome”, que vol ser la seua versió d’”un home”. Pare i mare, enorgullits, li ho repetim ben pronunciat, i ell s’extasia indicant a tort i a dret i xarrant sense aturador.
Canviem, però, de passadís i al davant una xica ben jove, de cartó, ens somriu des de l’expositor. I Guillem, clarivident, li espolsa: “gnoma” o “noma”, vés per on. I ens ho repeteix fins que l’efígie desapareix al darrere nostre. I reprén la cançoneta, perquè li posa música i tot, en oir per la megafonia una veu femenina que anuncia no-sé-què. “Gnoma”, que quede clar.
Aquest és el dia en què encara no hem aconseguit fer-li dir “dona”.