Cerç

Bufava un cerç glacial, dijous, quan em va comunicar la fatal notícia Salva Carbó pel mòbil. Em va deixar gelat. I divendres, quan tots acudírem al teu soterrar, aquell vent encara ens glaçava més l’ànima.
M’han calgut uns quants dies per pair la infausta nova, per tindre valor i posar-me davant del teclat i dir-te quatre coses.
Juan, amic d’assajos, d’actuacions, de festes. De malsons i d’anhels. Tu has sigut i seràs part essencial de l’ànima de la nostra Banda Artístico-Cultural, per la qual ho has donat tot. Com a músic sempre, i com a president durant uns anys.
Sé que poden dir el mateix els qui et coneixen en la teua vocació per la cacera i la creença en Déu. O en el Barça, amb qui ara nadàveu de panxeta. Jo t’he conegut més com a músic. I com a persona.
El teu trombó, ben net i afinat, les partitures en ordre, la puntualitat.
En els assajos i en les actuacions, el teu somriure i la broma que ens alegrava el dia.
Quants reptes han sigut bufar i fer ampolles gràcies al teu esforç constant, callat.
Quin goig els dinars, les torrades a l’Arboleda, on ens acollies amb els braços oberts.
Aqueixos records no ens els arrabassaran, perquè estan ben endins del cor.
Qui no té ja amb qui discutir és Carbó, el pare. Germà teu de vida, de tota la vida.

In memoriam, Juan Tormo, “Juanito”.

En la foto de la BACM a l’Arboleda en 2007 que encapçala el present post, Juan Tormo, dempeus, és el quart per l’esquerra.
En l’altra, al sopar dels vint anys de la BACM.

L'any deu

L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida va presentar dijous el seu calendari, el de 2010, que ha pres com a leiv motif la crisi de 1910. No estracta de celebrar, sinó de commemorar un catastròfic any, que ha quedat per a sempre entre les nostres expressions més genuïnes.
El coordinador, l'impagable amic Sergi Gómez, una joia, treballador, implicat en la nostra terra, a qui de vegades (i parle per mi), fallem.
Encara no he tingut l'ocasió de fullejar, olorar i palpar (el calendari), però sé de segur que ens omplirà de goig.
Si esteu en el mateix cas que jo, podreu adquirir-lo ja en la caseta que l'IEVA té a la Fira Gastronòmica d'Ontinyent, del 6 al 8 de novembre, a la Plaça de la Concepció.

Tallen la carretera CV-640 entre Montaverner i l'Olleria

Les obres de condicionament i reforç de la carretera CV-640, entre l'Olleria i Montaverner, obliguen al seu tall entre els dies 7 i 14 de novembre, tot mantenint-se el servei pels camins “El Rodat” i "d´Alfarrasí”, així com per l'accés des de la carretera CV-40.

Mapa de malalties cancerígenes i antenes de telefonia mòbil a Montaverner

Preocupació. Molta preocupació. Ja fa mesos que el veïnat de Montaverner està revoltat. El motiu: dues antenes, instal•lades a dues cèntriques finques, en l’encreuament del carrer Nou i del Mare de Déu de Loreto. La publicació del mapa, amb la distribució d’almenys 71 malalts i 45 morts a causa del càncer, en les rodalies de les antenes des de la seua instal•lació, ha disparat les alarmes entre la població. La metgessa de la localitat ha encetat un estudi epidemiològic, i l’ajuntament montaverní, ja ha contactat amb les companyies de telefonia mòbil implicades, per temptejar i, si s’escau, fer fora les esmentades antenes del nucli urbà. Per a recolzar el trasllat, els afectats ja han recollit més de 500 signatures.
De moment, els afectats, ja organitzats, tenen previst constituir-se en associació o integrar-se en la ja existent a l’Olleria.
S’hi dóna la circumstància que hi ha una tercera antena, situada al cementeri municipal, a uns 200 metres de les primeres vivendes del poble. El trasllat de les problemàtiques antenes comptaria amb una orografia favorable, ja que al Sud de l’estació de ferrocarril de Montaverner, hi ha una zona elevada, l’anomenat Altet de Cuenca.
Podeu ampliar la informació en el links que ofereix aquesta informació de Vilaweb Ontinyent.

Sobren les paraules

Ja tenim fallera major!

Aquesta és la notícia que tots els valencians estàvem esperant amb deler.
Això almenys destaca Canal 9 al nostre País, país que creu (?) d’imbècils. Qui crega que s’informa per aquest mitjà que paguem tots a escoti és que...
No haureu pensat que, pel que a mi respecta, “qui calla, atorga”. No és això.
Com a ciutadans i lectors crítics, si us heu preocupat d’escoltar qualsevol mitjà de comunicació, exceptuant-ne C9 i l’ABC, ja haureu rebut una bona dosi (cinc, sis o més pagines diàriament) de converses que ens costen un ou als qui “no los queremos un huevo” (ni mig ni cap, per a ser exactes), comunicats del PP d’Espanya-Espanya (!) i del PP d’Espanya-rechóqueavançaenmarxatriomfalonsempreorganitzemfestesquepagaelpoble, ... Quin lèxic, quina sintaxi, quins trages, quina elegància... Quanta mentida per a gent tan cristiana (anireu a l’infern!, que allí no hi ha jutges amics).
I açò no ha fet més que començar. Seieu, feu-vos unes roses i l’aperitiu, passeu de Stieg Larsson, i ...a flipar!
Aquesta rècua són la gent que diu que ens governa? Quan se n’ocupa? Fent el camí de Santiago amb el mòbil apagat? I volen governar Espanya?
Només ens queda, a les persones decents, una solució terapèutica: bossar.

Desigualtat de gèneres

Quan un infant de menys de dos anys se n’adona que hi ha diferències, i de vegades abismals, entre els éssers humans de sexe masculí i els de sexe femení, és que la cosa és més profunda del que hi ha en aparença. I no us dic res quan a més ho reflecteix en el seu tendre llenguatge.
Aprenent com està a confegir maldestrament els sons i vocables del nostre idioma, malgrat l’evident esforç del menut, el resultat ens deixa sovint espaterrats.
Us presente l’escena: damunt del carro d’un supermercat, el meu menut, Guillem, comença a assenyalar amb l’índex toooooots els productes, toooots els cartells i toooootes les lletres i xifres dels prestatges. Balbuceja mots, uns entenedors, d’altres del seu univers lingüístic, sense traducció possible fins ara. I xarra pels colzes. A ell li cau la baveta de tant com obri i tanca la boqueta. A nosaltres ens cau la bava.
De sobte el cartell publicitari d’un model masculí se’ns planta enlairat enmig del corredor. El Guillemet llança decidit el seu assenyalador i exclama, satisfet i segur: “nhome”, que vol ser la seua versió d’”un home”. Pare i mare, enorgullits, li ho repetim ben pronunciat, i ell s’extasia indicant a tort i a dret i xarrant sense aturador.
Canviem, però, de passadís i al davant una xica ben jove, de cartó, ens somriu des de l’expositor. I Guillem, clarivident, li espolsa: “gnoma” o “noma”, vés per on. I ens ho repeteix fins que l’efígie desapareix al darrere nostre. I reprén la cançoneta, perquè li posa música i tot, en oir per la megafonia una veu femenina que anuncia no-sé-què. “Gnoma”, que quede clar.
Aquest és el dia en què encara no hem aconseguit fer-li dir “dona”.

Desperta, ferro!, que torna la censura

En vespres del 9 d'octubre hi ha pobles valencians, com el nostre Montaverner, en què l'efemèride se celebra amb la dignitat que mereix la data. Mireu, sinó, el cartell i els actes previstos per aquest cap de setmana.
Per contra, al Cap i Casal (d'on?), l'autoodi es converteix en ridícula censura. Ho dic perquè un bon amic em fa arribar un escrit que ens mostra una vegada més en mans de qui estem, i quina mena de malintencionats ignorantòfils ens governen a hores d'ara, entre corretges i tratges.
Us el reproduïsc íntegrament perquè l'assumpte té substància:

"Els temps de la censura sembla que tornen, hui que començava un mes d’octubre com un altre i el Cor de la Generalitat preparava el concert de commemoració de la conquesta de València per part de les tropes de Jaume I amb la partitura del compositor Ruperto Chapí “Roger de Flor”, els cantants de l’esmentat cor han rebut ordre per part de la direcció del Palau de la Música de canviar totes les mencions de CATALUNYA i poble català que figuraven en ella. La peça del compositor de Villena, composta originàriament en italià, conta les peripècies de la Companyia Catalana dels Almogàvers per terres Gregues, la traïció de l’emperador Andrònic i la mort de Roger de Flor, cap dels famosos guerrers al servei de la Corona d’Aragó. Així on la partitura posa “protege tu las armas del pueblo catalán” ha canviat a “protege tu las armas del pueblo aragonés”, en “Cataluña no consiente tal afrenta, ni Aragón” ja no es podia repetir la referència a Aragó, doncs ben fàcil “pues Valencia no consiente tal afrenta, ni Aragón”... i així en les moltes vegades que es fa referència a Catalunya o els catalans. Sembla que la història i les partitures es poden fer i refer al gust del consumidor, segurament ara caldria tornar a batejar als almogàvers com la Companyia valenciana d’Almogàvers, i el seu conegut crit a la lluita “Desperta ferro, Sant Jordi, Aragó, Aragó” per la Mare de Deu dels Desemparats, Sant Josep o Sant Vicent. És més, caldrà buscar pels antics comtats de Grècia alguna referència a les Falles o si tenen la paella en la seua tradició culinària.
Agafem-ho amb humor perquè la veritat és que donen ganes de plorar, estime amb locura aquesta terra però de vegades m’entra una vergonya...
P.D.: Ja posats, podríem també canviar-li la nacionalitat a Jaume I, és intolerable que siga un rei català...

DESPERTA, FERRO!!!"

Plou i plou

Enguany l’estiu s’ha allargat, però això no compta quan comença la tardor, la primavera d’estiu com deien els nostres pares.
Ha sigut entrar en la nova estació oficialment, i començar a ploure.
Ací teniu un albumet fet amb fotos meues del 23 de setembre, a l’inici de les pluges torrencials, i unes quantes més cedides molt amablement per Raquel Mompó Salmeron, a qui hem d’agrair la seua col•laboració, on podem visualitzar l’estat dels nostres rius en ple temporal, el dia 29.
Si en teniu més, i teniu a bé col•laborar, podem afegir-les a l’àlbum del bloc Colata.

‘El Rei Lleó’ muntaverní, a Canal 9

Sorprenentment Canal 9 ha tret als seus informatius Montaverner, i per un motiu positiu, que ja és d’agrair: la funció que, organitzada des del Col•legi Públic Dr. Esplugues, ha aconseguit reunir xiquets i pares i mares al voltant d’“El Rei Lleó”. Els quasi dos minuts de notícia van aparéixer a la secció ‘La Revista’ d’aquest dissabte 26 de setembre, en l’informatiu de migdia.
Un poc farts del seu seguit de banalitats i de tant de mort i degollat, mai no ens esperàvem que ompliren amb una cosa de profit tant de temps com ara tenen, especialment des que no li’n dediquen gens a casos Gürtel i adjacents