Subsi-diaris

Els mitjans de comunicació a la Vall d’Albaida (II)
La premsa diària en paper

En sentit estricte, premsa diària de la Vall d’Albaida, impresa en paper, no n’hi ha.
Hem de recórrer a l’invent de la premsa intercomarcal, a l’acostament fet, en primer lloc pel Levante-El Mercantil Valenciano, idea que ha sigut també assumida per Las Provincias.
Ambdues edicions intercomarcals abasten, a més de la nostra comarca, la veïna de la Costera, i una altra veïna d’aquesta, la Canal de Navarrés. Les denominacions ‘La Costera-la Canal-la Vall d’Albaida’, ja ens indiquen per on van els trets, amb quin ordre de prioritat juguen, i si en feu una anàlisi dels continguts no hi ha dubte: la Vall és subsidiària.
I si feu un tomb per les respectives edicions a Internet, no tindreu cap dubte: l’encapçalament és nomes ‘La Costera’. Aquesta simplificació, ben intencionada, resulta patètica quan a una notícia qualsevol sota l’epígraf de ‘La Costera’ apareix suposem ‘Llutxent’, hem de contindre la riallada, o mossegar-nos la llengua perquè, evidentment és una falsedat que només engreixa la veïna de dalt. I no fan cap intenció de corregir-ho. I, el que és pitjor, encara estem esperant que algun organisme com, ajuntaments, la Mancomunitat, o l’IEVA pose els punts sobre les is. Com si haguérem perdut la vista o, el que és pitjor, la dignitat.
Deixant ben clara la importància xativina en la nostra història, i els lligams de tot tipus existents, cal remarcar que una cosa és la història, i l’altra és l’actualitat econòmica, social i humana. La Vall d’Albaida i Ontinyent tenen una realitat actual que també hauria de pesar més mediàticament, ja que, al cap i a la fi, els mitjans han de ser un reflex de la realitat, més que no pas construir-ne una de diferent.
En primer lloc cal remarcar que aquesta agrupació artificial tricomarcal té un centre, Xàtiva, al qual es vol dotar d’un hinterland, més o menys interessat. Ni lingüísticament hi ha coherència: si la Canal és castellanoparlant i les altres dues comarques no, el producte és exclusivament en castellà, excepte si, quan apleguen festes i alguns ajuntaments o la Coordinadora d’Escoles en Valencià, posem per cas, es mullen i tenen la publicitat pagada.
Caldria preguntar-se per quin motiu s’ha optat per aquesta ficció tricomarcal, i no per les Comarques Centrals, ben cohesionades en els aspectes humans, geogràfics, lingüístics, econòmics, etc. La ratlla provincial, i les zones d’influència de Levante-EMV a la de València, i Información a la demarcació d’Alacant, malgrat l’exemple de Levante d’Alacant, marquen una frontera d’interessos mediàtico-econòmico-polítics que hi ha qui no té intenció de franquejar.
I de la resta de diaris?
Res de res: El País Comunitat Valenciana pren com a eix tot el País, igual que El Mundo i ara ABC. De Público, ni rastre encara d’edició valenciana.
I ben sovint només apareixem, només hi som notícia, quan passa alguna desgràcia. Que no em direu que no és una desgràcia ben grossa per ella mateixa.
Hem de ser realistes, i saber amb quin potencial comptem. I fer-ho valdre.
I com a ciutadans i usuaris de la premsa escrita en paper, potser només ens quede, i més tenint en compte que tropessem amb interessos econòmics i empresarials definits, fer una sistemàtica pressió humana, econòmica i política perquè la comarca tinga als mitjans el bocí que té en la realitat, i un tractament digne.
Aconseguir que les seus de les redaccions estiguen a Ontinyent seria un pas endavant que notaríem, i com a lectors, ens trobaríem més identificats amb aquests mitjans que, per altra banda hem de reconéixer que en passar a les edicions intercomarcals, ja han fet una passa clara cap a la descentralització.
A una comarca amb tanta salut en publicacions setmanals, mentre no apleguem a comptar amb premsa diària feta des d’ací, a l’estil d’El 9 Nou, o de Segre, podem continuar afirmant que mediàticament som subsidiaris.