Massa

Efectivament, “més del que és necessari”. I tant s’hi val si a l’adverbi li posem connotacions positives (“Això és massa pa la carabassa”), que és el que sol predominar darrerament en l’ús que en fem, com negatives, com ho podem aplicar a la realitat immediata i mediàtica.
Ja podem afirmar que tot aquest circ que han muntat amb els nostres diners no ha tingut ressò, almenys en les imatges que ens aplegaren als qui no vam voler estar, i que ho veiérem a mitges. Un analfabet audiovisual, en veure la cursa retransmesa per televisió (no per Canal 9, mecatxis!, sinó per la TV3 i per Tele5), no sabia si tenia lloc a València o a Kazakhstan. De fet, als Ecclestone i Cia els la bufa, mentre es puguen omplir el sarró.
De fet, els únics rètols eren els de la publicitat d’uns pneumàtics, d’un banc del nord d’Espanya o d’una empresa de telefonia... però el nom de la ciutat (per cert, només en castellà) tan sols el vam poder llegir a un retolet situat darrere del vencedor. Quasi el mateix temps que la patètica entrega del trofeu que va fer Camps i Rita. Quan s’ha vist que el lliuren dos alhora? La raó és apareixer en la foto. I perquè ells apareguen en la foto, quant dius que ens ha costat? Serà per diners! Per ells, mai no ho sabrem, no patiu.
Em veureu molt preocupat per la pela, però aquest estiu les converses que he escoltat en els bars, en reunions, de boca de gent que no conec gaire o que veig de tant en tant, quasi totes parlaven de la crisi... i del balafiament que fan els polítics amb els diners de tots. La preocupació comença a ser general. I comença a indignar, sobretot si ho comparem amb dades com els llits hospitalaris per mil habitants, les escoles que queden per construir, els serveis socials, els mitjans de transport... tot allò que ens afecta com a ciutadans, és a dir, el que és important i no superflu com aquestes bufes de pato.

Massa soroll i contaminació acústica.
Massa atacs lingüístics: “Valencia street circuit”, quina coentor, quin fàstic! “Tenemos la fórmula”, sí però del conreu de la banalitat.
Massa poques explicacions i aclariments econòmics (d’allò del Papa encara n’esperem un descàrrec, senyor Camps!)
Massa negocis tèrbols d’Agag i els seus amiguets populars.
Massa amagar les queixes del veïnat afectat.
Massa desgavells i destrellats.
Massa.

I, per cert, ha guanyat un tal Massa. Felipe de nom.
No tinc paraules.