Els que l'heu coneguda sabeu quanta estima cabia en el seu menudet cos. Ho he sentit una i mil vegades a amigues i veïnat: "Que valenta és Isabel!"
I els qui l'hem tinguda al costat sabem que eren paraules tan certes com que ix el sol.
Aquest dimarts l'hem soterrada.
Deu dies i mig l'han separada de mon pare, del seu estimat.
Una amiga de lluny ens ha dit "Quina història d'amor!"
Així és, però ara la casa buida no troba conhort.
I nosaltres no encertem amb les paraules.
1 comentari:
Com vas poder comprovar, ja feia un temps que no trobava temps de llegir blocs, ni el teu ni el de ningú.
Ara que has posat rostre als que t'han donat la vida, t'haig de dir que, apreciant-te a tu com t'aprecie, admire els teus pares i la feina que han fet amb tu. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada