Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dijous, 20 de novembre del 2008

Ara va de bo, Món.doc















Aquest dimecres hem començat a l’escola de Montaverner les Jornades “Cinema i educació”, de la mà del CEFIRE d’Ontinyent-la Vall d’Albaida, jornades nascudes com un complement indispensable de Món.doc, la 1ª Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner, tal i com podeu llegir a Vilaweb Ontinyent amb més detall.
El primer que em va alegrar especialment va ser la participació i l’esperit del professorat, en actiu o en vespres de ser-ho, amb una ment oberta a noves idees, a nous coneixements. Alguns, com Maria Josep Garcia o jo mateix, provenim d’una llarga tradició de treball d’Educació en Matèria de Comunicació a l’aula. Si bé nosaltres, des de l’aula véiem, i encara ho veiem ara, la necessitat de tractar d’una manera crítica i sistemàtica els mitjans de comunicació, fórem aleshores capaços de reunir un bon equip de docents engrescats pels mass media, i de periodistes i comunicadors preocupats pels efectes educatius del producte que ofereixen els mitjans. Perquè la finalitat última era i és, no ho oblidem, formar ciutadans, amb majúscules. Responsables i crítics.
Així va nàixer, i malauradament ara roman somorta a l’espera que la recuperem, la nostra benvolguda associació EntreLínies, la Xarxa d’Educació i Comunicació valenciana. Encara podeu consultar la pàgina web, on podreu veure algunes de les nostres iniciatives, ben aprofitables encara, malgrat el pas inexorable del temps. D’altres entitats, com la nostra germana Mitjans, han tingut més sort, i han aplegat a crear la potent Aulamèdia, i fins i tot a prendre part activa en el funcionament d’entitats tan admirables com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per a què diguen després dels catalans: els tenim una enveja de repica’m el colze! Sana, però enveja, vaja.
Tornant al poble i a les jornades. També m’ha agradat veure entre els assistents molts docents del poble. Res a veure amb els anys de famèlica cultura i pitjor educació, quan només n’estudiàvem quatre. I us done la xifra exacta: quatre universitaris de la meua edat. Molt ha canviat Montaverner i me n’alegre com no us pugueu fer idea.
D’altra banda, veure la predisposició de l’actual gent del CEFIRE, començant per Cento i per tots els assessors i assessores, fa goig.
I veure com Catherine, i també Pedro i Bruno, nouvinguts com aquell que diu, siguen capaços d’aportar-nos llum a un tema del qual només n’hem fet un xicotet tast, és tot un luxe. A mi em recorda al revulsiu que va significar fa ara vint anys quan vam crear la Banda Artístico-Cultural.
L’actuació de Carles Navarro, d’Amnistia Internacional, va servir per posar-nos al dia de webs i recursos en xarxa per a treballar els Mitjans Audiovisuals i els Drets Humans. I d’això, en saben molt.
La veritat és que aquesta gent ha aconseguit fer-me renàixer el cuquet de la reflexió crítica que tenia adormit al meu si. Tinc unes ganes enormes que siga dilluns. Ho dic perquè continuarem amb les jornades, podrem parlar amb Pau Fenollosa, i veurem el seu magnífic documental “Estira i arronsa”.
Açò no ha fet més que començar. A què espereu per deixar-vos caure?