2008, no tornes més!

Aquest 2008 que ara acaba se’n va com un colp al ventre. Sec, inesperat per a la gent que treballa i viu cada dia de bona fe, per aquells que no tenim inversions ni negocis ocults, ni enveges ni avarícies vàries.
Si haguérem de fer un repàs de l’any, potser que quan l’encetàrem les perspectives foren totes unes altres, i molt positives. Ara, quan l’acabem, les previsions són prou més fosques.
El més curiós és la ràpida readaptació dels negociants: els mateixos partidaris de privatitzar els (seus) beneficis, ara se’ns han destapat com els més partidaris de socialitzar les (seues) pèrdues perquè siguen nostres. Eixos que blasmaven contra qualsevol regulació estatal dels negocis, ara ni tan sols s’afronten en pronunciar la paraula “nacionalització”. Cosas veredes!
També 2008 ha servit perquè els governants autonòmics que patim hagen tensat la corda de l’educació fins a l’absurd. I també perquè la ciutadania comence a plantar-los cara, i a no deixar-se engalipar per la propaganda canalnouesca.
Per altra banda, els mitjans de comunicació fan els seus particulars llistats necrològics. Nosaltres, però, en tenim un altre que ens ha tocat directament, i per a sempre. Ja sabeu de qui parle.
Per aquests i per altres motius: 2008, no tornes més!
Encara que no sapiem com serà el cadell 2009.