Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Balanç i millora de Colata


A punt de complir any i mig de nàixer per als internautes, i fregant les tretze mil visites, Colata, el bloc que vaig concebre a Blogspot, comença a fer-se fadrí.
Si essencialment el gruix del tractat han sigut vivències personals, i la visió que en tinc, haureu notat el pes creixent que la informació, les imatges i les opinions sobre Montaverner han anat prenent en aquesta Colata virtual. Montaverner s’ho mereix perquè, i això ho tinc ben clar, el tracte que rep el poble als mitjans de comunicació “habituals” queda lluny de ser digne. Calia omplir el buit immens que va de la indiferència més absoluta a aparéixer només als successos o a les pàgines pagades de festes. Per això m’he encabotat en parlar de fets més quotidians, de vegades quasi intranscendents, però que mirats en perspectiva, poden donar a qui ho vulga llegir un tot marcat pel pols de la nostra societat. En aqueix sentit, Colata ha volgut omplir un buit evident, i una necessitat social de comunicació ben palesa.
No vos he de dir com d’importants han sigut les vostres aportacions i suggeriments en tot aquest temps, estimats lectors i lectores. Gràcies per això i per la vostra paciència. Moltíssimes gràcies per la vostra creixent fidelitat, encara que siga anònima i des d’una distància geogràfica o temporal que Internet ens permet fer pols.
En posar en marxa Colata, un altre propòsit ferm va ser el de recuperar textos inèdits, col•laboracions meues a mitjans de comunicació, o experiments de creació literària. Encara en falten alguns, però ja sabeu com de costós és el pas del paper a digitalitzar textos i imatges, i que ho pogueu tindre així a l’abast a la secció d’Escrits personals.
A mig termini tinc previst posar en xarxa uns treballs etnològicolingüístics que tinc sobre la sarga i sobre els coloms esportius. Ja sabeu que una i altra activitat han sigut ben importants a Montaverner, i no vos descobrisc res si destaque la importància que mon pare, Batiste Segrelles, ha tingut en poder-ho posar en negre sobre blanc. De passada, em servirà per retre-li un homenatge que, no per ser mon pare sinó per mèrits objectius, té més que merescut.
Hi ha, però, aspectes relacionats amb la meua tasca com a docent i com a formador del professorat que he deixat de banda, per manca de temps més que res. Ara crec arribat el moment de posar-ho tot en marxa. M’haureu de permetre que vaja xino-xano introduint tots aquests temes, i posant en la xarxa reflexions i informacions sobre la meua benvolguda Educació en Matèria de Comunicació, sobre iniciatives pedagògiques i d’activitats de formació docent, com ara les que ja fa anys que desenvolupe als Col•legis Rurals Agrupats de la Vall d’Albaida, o impartint cursos als Centres de Professors (abans CEPs, ara CEFIREs), al Servei d’Ensenyament en Valencià, o a les AMPAs de la nostra geografia.
Encara no tinc clar del tot com aniré teixint aquesta nova cistella amb els vímens que posseïsc, però si teniu la paciència de seguir Colata, podreu ser testimonis d’aquest canvi gradual, que té ja garantit nous adeptes, i que espera continuar amb la vostra renovada assiduïtat.
Coincidències de la vida: el meu fillet Guillem hui fa un anyet.
Un anyet entre nosaltres i ja es llança sobre el teclat.
No direu que no tinc motius d’alegria.
I vull compartir-la amb tots vosaltres.

4 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Doncs ENHORABONA (per tot)... I espere eixos escrits sobre coloms. Mon pare va ser un gran aficionat. Bon dia.

Sergi Gómez i Soler "Carrasca". ha dit...

Vinguen les novetats, vinguen les coses bones...

Moltes felicitats, pel blog, pel fill, per tantes coses...

Vent d Cabylia ha dit...

A continuar així i, com dius, encara amb més coses!

Blanc Fosc ha dit...

Avant amb els projectes I felicitats a Guillem