Tirorí, tirorí!
Senyor rei, ja estic ací.
La palla i les garrofes per al seu rossí,
I totes les coses bones, per a mi.
Anit els Reis, els de deveres i no els que viuen a la Sarsuela, van recórrer Montaverner.
Anit cinc de gener els menuts, i algun que altre majoret, hagueren de repetir la coneguda estrofa si és que volien arreplegar el regalet que els portaven. Baltasar va ser el més ferm i, dit enlaire, va fer repetir la dita a alguna fadrina desmemoriada.
Veure els ullets de la xicalla: amb interés creixent, amb precaució davant aquells tres personatges desconeguts per a ells, alguns amb certa por. Fins i tot algun menut ja té com a deure per a l’any vinent demanar als seus pares que li facen aprendre la retafila, perquè ahir no va poder passar del Tirorí!
A la fi, si les xicotetes il•lusions les heu vistes complides, enhorabona.
De majors només els ulls dels menuts ens recorden que alguna vegada hi vam creure també. Veure’ls amb un somriure és el nostre millor regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada