Mon•doc existeix

Que és tant com dir “Montaverner existeix”.
Ho dic perquè aquest 2009 és l’any de la consolidació, i de quina manera!
I ja en van dos.
Els qui habitualment seguim els mitjans de comunicació ens n’adonem que aquells esdeveniments que no hi apareixen, senzillament no existeixen. I és ben greu quan ens n’adonem que els protagonistes –ja siguen persones, entitats o pobles– no ixen als papers (o als píxels de les pantalles), senzillament no tenen vida. O almenys, la resta del personal els ignora.
Si hem de jutjar així l’existència o no de Mon•doc, en aquesta segona edició, ho tenim ben clar: no sols viu, sinó que gaudeix d’una salut excel•lent.
No només se n’han fet ressò de la presentació que en van fer a l’IVAC Catherine Ulmer, la directora, Dani Estruch, el coordinador, i Pep Sanchis, el regidor de Cultura. Els comentaris hi ha sigut elogiosos. Mentre que la major part dels mitjans han tirat mà de les notes de premsa, i això ja significa molt en unes agendes tan enforfoguides, m’agradaria destacar el tractament tan favorable a l’esdeveniment, com li ha fet Daniel Borràs a El Mundo CVA (“Montaverner (también) existe”), o Xavier Aliaga a El País CV (“Montaverner: un pueblo de cine”). Al seguiment puntual que en fem des de Vilaweb Ontinyent, també cal esmentar en aquesta ocasió l’entrevista que al programa “Ficcionaris” , de Punt 2, li feren a Catherine, i que va ser emesa dissabte 21 pel migdia.
Montaverner jo ho crec que viu.
Especialment des de la finestra que Mon•doc li ha obert al món.