Carallibre

No m’acaba de convéncer. Mira que molta gent m’envieu (o hi ha alguna màquina que m’ho fa aplegar amb el vostre nom com a remitent) missatges en què em convideu a afegir-me a aqueixa xarxa social anomenada Facebook o, el que és el mateix en traducció lliure i maldestra, “Carallibre”.
Sé que la mateixa coïssor us atabala en aquests moments, bé perquè com ocorre als vampirs clàssics, una vegada que els heu deixat entrar a casa, potser siga massa tard i no pugueu desempallegar-vos-en ja.
A mi el dubte em ve per una altra banda: veig una mena d’exhibicionisme de vegades impúdic, que no compartisc. Bé, qui gaudisca exhibint-se, doncs que ho faça, per mi que no patisca que no li ho diré a sa mare.
Darrerament m’han aplegat d’altres versions (gràcies, amics) on la contextualització del fenomen i l’ús que amb les nostres dades poden fer persones que hi ha darrere del projecte, no sols no em tranquil•litza sinó que m’inquieta. Llegiu, si més no el que diu l’amic blocaire Té la mà Maria, especialment al seu post Facebook i la Cia (tota la veritat) .
També podeu clicar al Youtube al vídeo La cara oculta del Facebook. Esborronador!
De moment ho deixaré córrer, si us sembla bé.