Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimecres, 6 de gener de 2010

Colata: la seua toponímia


Per tal d’aportar una miqueta de llum sobre els nostres orígens i en particular sobre el nom de Colata, ací teniu el que diu el professor Emili Casanova:

Les monografies toponímiques de Joan Coromines i l’Onomasticon Cataloniae
Emili Casanova

Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes.
València, 2001:3-14


Pàg. 247

Colata, pda (Montaverner): Culata a Benissuera i Alfarrasí. Colata poblet de moriscos, església de Colata, Sarthou parla de Coleta, Colata i Collatella com a despoblats moriscos de la zona, pda important i antiga. IGC: Colltacta. LRpt ja Colata, i molí de Colata en 1273: Rpt Collatella com unes terres entre Xàtiva i Albaida. “No té aspecte català aquest nom, i existint ja abans de Jaume I hem de suposar sigui un mossarabisme o un arabisme; de fet l’estructura trilítera invitaria a pensar en l’àrab, però si bé existeixen poc o molt arrels qrt i klt no hi ha res adequat en cap de les dues; qlt... Ja són més importants i productives les arrels qll i kll, sobretot aquella, però no hi ha en elles plurals en –ât o almenys no amb vocalisme o... sembla que cal renunciar a trobar un origen aràbic. En canvi del costat mossàrab s’entreveuen diverses possibilitats i el fet de trobar el dim. romànic Collatella ja existent en el moment de la Conquesta és també un indici d’origen romànic. Es podria pensar en un equivalent mossàrab del cat collada ‘pas de muntanya’ però la situació geogràfica de Colata en un pla arran del riu ens dissuadeix. Semànticament tampoc no convenç COAGULATA ‘aglevada, concretada’? Si solament hi hagués la forma Colata podríem pensar en AQUALATA (al•ludint al riu adjacent, que per cert no és dels amples ni tampoc dels més estrets) però el fet fonamental i decisiu és que Colata sembla inseparable d’un nom molt semblant i no menys important i antic, la gran pda La Colaita en el terme de Llombai i Catadau i en el nus de muntanyes entre aquests i Dosaigües-Tous. Ara bé aquesta dualitat ata-aita obliga a descartar per una banda la hipòtesi d’un diminutiu aràbic *qualaita plantejada en aquella enquesta i per altra banda les etim AQUA LATA i les altres romàniques examinades ací. La dualitat -aita, -ata apunta cap a un ètimon en -CTA i si ens recordem de Castalla CASTELLA, Moratalla MORATELLA i dels noms fem en -ana al costat dels masculins en -en (Albinyana, Albinyén...) comprendrem que la á pot sortir d’una E etimològica i orientats pel consonantisme -CTA arribarem a COLLECTA. El grup -CT- com és sabut en mossàrab donava ht: calia doncs esperar en mossàrab kollehta que els sarraïns havien de pronunciar kolahta no tenint vocal é, sobretot davant h; això fou catalanitzat en un punt com Colaita i a l’altre com Colata simplement. Quant a LL>l i no ll hi ha una dotzena d’exemples d’aquest tractament mossàrab en la zona central valenciana... No sé si l’alqueria de Colaydín que el Rpt assenyala en Cullera podria ser una altra variant del mossàrab (amb t>cat d i en plural àr -în o dual -äin, o bé de COLLECTANEUS)”. III, 403a: Colata i Culata (errada Colltacta), Collatella és veïna, pot ser un dim o un superlatiu ar. com Ondarella, Fatarella. Castalla. El nexe ht es resolgué o it (pleita) o simple t o d (Colata). Seria alguna institució pagesívola”. Coleto d’Otos < COLLECTUM on en no haver -a final ha servat la e. Benicolet < PINNA COLLECTI ‘la penya del dipòsit colliter’. Extret del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, per Emili Casanova,Vicenç M. Rosselló i Verger,Universitat de València.