Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dilluns, 29 de març de 2010

De gom a gom

Un any més, una vegada més, vam repetir el ritual. Enfilàrem la carretera, passàrem per les ja inexistents Covetes i vam omplir Alfarrasí. També els de Montaverner, que ja queda lluny allò de fer harca i d'altres rivalitats, que ara ja són verbals i més aïnes de brometa, per fer l'asqueta.
Si fem cas als qui més en saben i que ens comptaren, unes 12.000 persones vam col·lapsar el Poble del Riu Enllà. La veritat és que l'oratge va acompanyar, la gent tenia ganes d'encetar la primavera amb força. I la Vall d'Albaida va esclatar amb tots els colors que la nostra llengua sap mostrar, i va mostrar als bocuts i malparlats, als censors i lladres d'ací i d'allà, que en som molts més dels qui ells diuen, i infinitament més dels que voldrien. I més persones, en el bon sentit de la paraula persona, també.
Ens vam retrobar tots, fins i tot vam poder saludar un Paco Muñoz que ens confessava que venia de fer-se una cassola (no podria ser cap altre dinar) a l'Olleria.
Ens vam aplicar als tallers, Guillem va fer jaç les campanes dels campaners i el camió dels bombers amb casc i tot, vam gaudir de la passejada per aquells carrers que tantes vegades hem recorregut solitàriament, i ens vam fer un refresquet ben merescut, abans de mamprendre el col·lapse circulatori que va durar fins ben entrada la nit.
De tot això en teniu un lleu reflex en aquest àlbum de fotos de la XXIII Trobada.
Que ho gaudiu.
Us dec encara un parell de posts, però el que va davant, va davant.