Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 13 de novembre de 2011

M’han demanat el DNI per estar a la Plaça Major del poble


Així ha sigut. La veritat és que la imaginació per fomentar el turisme a Montaverner no té límits. La darrera mostra d’aquesta efervescent imaginació l’hem tinguda aquesta poqueta nit de dissabte a la Plaça Major del poble. I l’escena dóna per a fer un documental per a Mon•Doc (ai, mecatxis!, si ja no el volen fer!), o per a una pel•lícula de Fellini, o de Berlanga.

Mira que hem anat vegades a la plaça. A la Ballada de la bandera, a bodes, a comunions, a soterrars, a processons, quan desfilem amb la banda de música... Mai, però, ens havien demanat el DNI. Clar com aquest dissabte la gent del poble, de manera anònima, havia decidit acudir-hi, alguna Ànima Càndida ha decidit: “I si els fem un certificat d’assistència?”
Dit i fet, serà per diners? La Benemèrita amablement ens ha demanat que ens identificàrem, i ho hem fet de bon grat, per una noble causa. Fins i tot n’hi ha qui se n’ha anat a casa a pel carnet, ja que aquest moment cal immortalitzar-lo.

De fet, el centenar d’assistents que venien de València o d’altres pobles de la Vall d’Albaida i comarques veïnes, que acudien amb la idea equivocada que començava la Mostra Internacional de Cinema Documental (el costum de tres anys de bona cultura és el que té), s’han alegrat moltíssim de les noves tarifes a pagar: en compte de l’entrada només se’ls ha demanat el DNI.

Ens han vingut al cap aquells temps en què alguna Bellíssima Persona enviava la GC a dissoldre la Junta de la Cooperativa Vitivinícola, que el vi sempre ha sigut perillós. O quan amablement s’aconsellava que la gent no fera algun curs de valencià, que la llengua la carrega el diable. D’allò ja feia molts anys. Però roda i volta, hi hem tornat. Tot siga perquè no es perden les tradicions espànyiques.

La llàstima d’aquesta iniciativa és que no hagueren començat passant llista quan la gent acudeix a la Ruta Senderista, a Obrim les portes de la Vall, o a la Volta a Peu... Mira quina alegria s’enduria la gent! Amb certificat cap a casa, que igual, amb els vents que corren es pot incloure al currículum. Mai se sap.

El que sí que tenim clar és que amb el sou de l’alcaldessa i el que ens costen les hores, desplaçaments, etc. de les forces de seguretat de l’estat, ja hauríem pogut fer un parell de Mon•Docs, o mitja inauguració del camp de gespa. I això dóna molts llocs de treball.

Cal exprémer la neurona i tindre un poquet d’imaginació, senyores i senyors de l’equip de govern!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Costa de creure tant de destrellat. Mon Doc s'havia guanyat un magnífic prestigi a la comarca i fora d'ella.
Amb el que va passar el dissabte heu aconseguit destapar, encara més, les vergonyes del govern municipal que esteu patint. En eixe sentit crec que la concentració ha sigut més exitosa que si hagueren respòs amb indiferència.
Ànims.

Anònim ha dit...

Costa de creure tant de destrellat. Però no patisques company, que heu aconseguit destapar, encara més, les vergonyes als del PP. En eixe sentit crec que la concentració ha sigut més exitosa que si hagueren respòs amb indiferència.