Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 9 de desembre del 2012

La BAC de Montaverner fa vibrar el Palau


Feia fred a l'exterior, però la Sala Iturbi, amb la platea plena de gom a gom feia endevinar el que així va ser. Un concert agradable, diàfan. Una mostra del savoir faire d'esta rejovenida Banda Artístico-Cultural de Montaverner, a la que molts hem tingut l'honor d'aportar el nostre granet d'arena. Fins i tot recordàrem els absents, gràcies als quals som el que som.
Entre el públic molts coneguts, no només dels que havien vingut des de la Vall amb els cinc autobusos fletats per l'organització, sinó molts altres aplegats en cotxes particulars. Fins i tot vam trobar un vell (no per l'edat) Miquel, president de la Unió Musical l'Horta, del barri de Sant Marcel·lí de València, amb qui la BACM férem un memorable intercanvi, estava emocionat de tornar-nos a trobar.
De l'actuació, la conjunció entre la Banda i l'Agrupació Vocal Clarialba, va ser un dels encants de la nit. I d'altres, l'estrena mundial en aqueix moment i escenari d'"Argentum BACM", de JC Sempere Bomboí, o les peces de Germán Mollà o de Xavi Mompó...
La fresca direcció de Luis Carbó Segrelles va saber donar caràcter, tant a una primera part, amb el bo i el millor de la música festera i morocristiana dels compositors relacionats amb la banda que compleix les Noces d'Argent, com a una segona part sorprenent, amb músiques i coreografies (sí, també van ballar els intèrprets!) actuals i de qualitat. Apoteòsic.
"Mestre, açò és mereix un bis!" li vaig escopetar amb veu presa a un emocionat director, que només em va poder respondre "...doncs l'haurem de fer!". I vam vibrar públic, banda, director i presentador amb les notes d'aquell "Montaverner", escrit pel que fou director nostre Rubén Parejo, que va encetar les composicions dedicades a la BACM i al poble, amb ressonàncies de l'essència de la terra.
A l'espera de poder veure les fotos de l'interior del Palau, que estaven restringides, perdoneu si només puc mostrar-vos fotos de l'eixida de l'actuació, i amb la gentada caminant cap als autobusos.
També esperem amb delit poder gaudir de la gravació de l'àudio d'un concert que ja no podrem oblidar mai.