Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Maneres d'acabar l'any

Animals de costums i celebracions com som, els humans ens aboquem a celebracions numèriques i n'hi ha qui no sap fer-ho d'una altra manera.
Permeteu-me que, lluny de repetir els refregits Bon Nadal i Feliç Any Nou, me'n recorde d'aquelles persones que ara per ara ho estan passant malament. Ben sovint, sense ser-ne responsables. I no m'estic referint només als qui la vida maltracta a hores d'ara en la seua vida i butxaca pels fets dels avars i dels irresponsables.
Deixeu-me que pose el focus en un esdeveniment que hui he presenciat, una escena que m'ha esborronat, i que m'ha colpit perquè m'ha posat davant dels nassos, una vegada més!, la subtil línia de separació entre la sort i la malastrugança, entre la felicitat i la desgràcia, entre la vida i la mort.
Crec que el fet no ha arribat a l'extrem de ser irreparable, però, quan de sobte et trobes un muntó de gent al carrer arraïmats al voltant d'una ambulància, et puja l'adrenalina i res de bo t'esperes ja. En acostar-me he vist estesa a terra una veïna, d'eixes persones que coneixes com afable, que endevines bondadosa fins i tot. A la vorera, inert, no sé si inconscient, amb una cama immobilitzada, al costat d'un fanal d'aqueixos de foneria pesant, un fanal tallat de soca-rel. Una germana bessona i algun altre familiar, la sogra, no sé qui més, apesarades al voltant, sense poder dir res. No he vist el marit, però tampoc els fills.
Vés a saber si és cert, però la rotllana deia que un cotxe havia colpejat el fanal en eixir de l'aparcament, i que l'havia seccionat i fet caure, per un lloc on hem passat i passarem mil vegades...
Supose que ja aplegarà l'hora de les responsabilitats a l'ajuntament, a qui sap qui. La qüestió és que aquesta nit n'hi haurà una altra casa del veïnat on no tindran motius per a cap festa.
Vaja el nostre record per a ells.
I que, com a tants, el nou 2013 ens torne allò que el 2012 ens ha furtat: drets, il·lusió, diners o, almenys, salut.
Els pobres ens conformem amb la salut.