Maneres d'acabar l'any

Animals de costums i celebracions com som, els humans ens aboquem a celebracions numèriques i n'hi ha qui no sap fer-ho d'una altra manera.
Permeteu-me que, lluny de repetir els refregits Bon Nadal i Feliç Any Nou, me'n recorde d'aquelles persones que ara per ara ho estan passant malament. Ben sovint, sense ser-ne responsables. I no m'estic referint només als qui la vida maltracta a hores d'ara en la seua vida i butxaca pels fets dels avars i dels irresponsables.
Deixeu-me que pose el focus en un esdeveniment que hui he presenciat, una escena que m'ha esborronat, i que m'ha colpit perquè m'ha posat davant dels nassos, una vegada més!, la subtil línia de separació entre la sort i la malastrugança, entre la felicitat i la desgràcia, entre la vida i la mort.
Crec que el fet no ha arribat a l'extrem de ser irreparable, però, quan de sobte et trobes un muntó de gent al carrer arraïmats al voltant d'una ambulància, et puja l'adrenalina i res de bo t'esperes ja. En acostar-me he vist estesa a terra una veïna, d'eixes persones que coneixes com afable, que endevines bondadosa fins i tot. A la vorera, inert, no sé si inconscient, amb una cama immobilitzada, al costat d'un fanal d'aqueixos de foneria pesant, un fanal tallat de soca-rel. Una germana bessona i algun altre familiar, la sogra, no sé qui més, apesarades al voltant, sense poder dir res. No he vist el marit, però tampoc els fills.
Vés a saber si és cert, però la rotllana deia que un cotxe havia colpejat el fanal en eixir de l'aparcament, i que l'havia seccionat i fet caure, per un lloc on hem passat i passarem mil vegades...
Supose que ja aplegarà l'hora de les responsabilitats a l'ajuntament, a qui sap qui. La qüestió és que aquesta nit n'hi haurà una altra casa del veïnat on no tindran motius per a cap festa.
Vaja el nostre record per a ells.
I que, com a tants, el nou 2013 ens torne allò que el 2012 ens ha furtat: drets, il·lusió, diners o, almenys, salut.
Els pobres ens conformem amb la salut.