Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dilluns, 30 de juliol de 2007

Carrers senils



Una sensació estranya em va envair divendres passat. Tornàvem xarrant xino-xano alguns queferosos de Montaverner, que havíem quedat per a sopar després d’haver assistit a la sessió de l’agenda 21. I quan enfilàrem el carrer Nou va haver un moment en què la quietud a la una i mitja de la matinada, amb la basca que feia un dia de finals de juliol, ens va sorprendre.
Alguns vivírem, de menuts i d’adolescents, al carrer d’Alacant. El silenci del carrer ens va colpir: on la nostra memòria ens duia a un rebombori enjogassat de xiquets i joves que corrien i reien amunt i avall, ara no hi havia cap rogle, només algun jubilat solitari a la fresca. I un silenci esborronador, només trencat per una moto fugissera.
Ho comentàrem, i constatàrem l’envelliment d’aquella part del poble: del carrer Bot, del carrer Fora, de la Plaça Major, del carrer Molí, del carrer Puntarró i de la plaça del Poll... i del carrer d’Alacant.
El centre demogràfic i d’activitat s’ha desplaçat al carrer Nou. I la població jove, damunt de les Casetes Noves, als nous carrers: el de les Escoles, l’avinguda de la Generalitat valenciana...
I, tal i com sembla que les coses s’encaren -i a la reunió de l’Agenda 21 s’hi va albirar el tema i les possibles solucions- , amb l’assumpció de la titularitat municipal del carrer Sant Pancraç, deixaria aquest de ser “la carretera”, la N-340. Ho dic perquè ja s’hi va parlar de deixar-ho com un carrer més del poble, i un carrer ample. També s’hi proposaren diverses eixides: un sol sentit, o mantindre el doble sentit, fer-hi rotondes als encreuaments, passos de vianants peraltats, ampliar-ne les voreres, construir un carril bici, dotar el carrer amb arbres, vegetació i bancs per asseure...
No res, en el fons, i en això li done la raó a Joan Fuster, hem perdut el carrer, com a lloc de vida i d’aprenentatge no formal, on féiem més hores que a casa o a l’escola. Ens l’hem deixat arrabassar pels cotxes i motos. Ara els carrers s’han convertit en llocs de pas.

Estem a temps de capgirar aquesta tendència i recuperar els carrers per a les persones?


29 de juliol de 2007