Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Que no vages, que jo aniré!



M’ho havien aconsellat per activa i per passiva, però jo erre que erre, sense fer-los cas, hi vaig anar. La necessitat obliga, però.
Ja havia anat abans un parell de vegades a la seu d’aquesta multinacional sueca a San Sebastián de los Reyes, i una altra vegada a l’Hospitalet de Llobregat.
No us ho amague: jo també he anat a Ikea, he caigut en la temptació dels seus preus i els seus catàlegs, i a això ajuda la relativa proximitat de la seua seu a Múrcia, on hi ha més valencians per quilòmetre quadrat que a alguns barris del cap i casal. I, com no podia ser d’altra manera, m’hi vaig trobar gent del poble, de Montaverner, gent que feia temps que no veia, i que aprofitava un dia sense xiquets per fer una volta.
Supose que ja sabreu que al País Valencià, gràcies als lobbys “valencians” que cobren les subvencions autonòmiques i que tanquen les fàbriques ací i se’n van a Xina, s’ha frustrat reiteradament l’intent d’establir Ikea a Mislata. O siga, que aquests negociants, que no empresaris, que gaudeixen plenament d’aquesta mundialització capitalista, ens neguen alguns dels seus avantatges als ciutadans d’a peu. Ara sembla que ja marxa la implantació a Alfafar, i no sé si a la Plana, però haurem d’esperar fins el 2.010.
Que en aquest món globalitzat, l’empresa que globalitza estructures i infrastructures mobiliàries casolanes de mig món, no la puguem gaudir prop de casa té pelendengues.
No em pensava que ací em tindríeu parlant, que no defenent, una empresa que d’una o altra manera ens trau els qüerns.
Supose que vosaltres també haureu cedit a la temptació consumista.