M’ho havien aconsellat per activa i per passiva, però jo erre que erre, sense fer-los cas, hi vaig anar. La necessitat obliga, però.
Ja havia anat abans un parell de vegades a la seu d’aquesta multinacional sueca a San Sebastián de los Reyes, i una altra vegada a l’Hospitalet de Llobregat.
No us ho amague: jo també he anat a Ikea, he caigut en la temptació dels seus preus i els seus catàlegs, i a això ajuda la relativa proximitat de la seua seu a Múrcia, on hi ha més valencians per quilòmetre quadrat que a alguns barris del cap i casal. I, com no podia ser d’altra manera, m’hi vaig trobar gent del poble, de Montaverner, gent que feia temps que no veia, i que aprofitava un dia sense xiquets per fer una volta.
Supose que ja sabreu que al País Valencià, gràcies als lobbys “valencians” que cobren les subvencions autonòmiques i que tanquen les fàbriques ací i se’n van a Xina, s’ha frustrat reiteradament l’intent d’establir Ikea a Mislata. O siga, que aquests negociants, que no empresaris, que gaudeixen plenament d’aquesta mundialització capitalista, ens neguen alguns dels seus avantatges als ciutadans d’a peu. Ara sembla que ja marxa la implantació a Alfafar, i no sé si a la Plana, però haurem d’esperar fins el 2.010.
Que en aquest món globalitzat, l’empresa que globalitza estructures i infrastructures mobiliàries casolanes de mig món, no la puguem gaudir prop de casa té pelendengues.
No em pensava que ací em tindríeu parlant, que no defenent, una empresa que d’una o altra manera ens trau els qüerns.
Supose que vosaltres també haureu cedit a la temptació consumista.
Ja havia anat abans un parell de vegades a la seu d’aquesta multinacional sueca a San Sebastián de los Reyes, i una altra vegada a l’Hospitalet de Llobregat.
No us ho amague: jo també he anat a Ikea, he caigut en la temptació dels seus preus i els seus catàlegs, i a això ajuda la relativa proximitat de la seua seu a Múrcia, on hi ha més valencians per quilòmetre quadrat que a alguns barris del cap i casal. I, com no podia ser d’altra manera, m’hi vaig trobar gent del poble, de Montaverner, gent que feia temps que no veia, i que aprofitava un dia sense xiquets per fer una volta.
Supose que ja sabreu que al País Valencià, gràcies als lobbys “valencians” que cobren les subvencions autonòmiques i que tanquen les fàbriques ací i se’n van a Xina, s’ha frustrat reiteradament l’intent d’establir Ikea a Mislata. O siga, que aquests negociants, que no empresaris, que gaudeixen plenament d’aquesta mundialització capitalista, ens neguen alguns dels seus avantatges als ciutadans d’a peu. Ara sembla que ja marxa la implantació a Alfafar, i no sé si a la Plana, però haurem d’esperar fins el 2.010.
Que en aquest món globalitzat, l’empresa que globalitza estructures i infrastructures mobiliàries casolanes de mig món, no la puguem gaudir prop de casa té pelendengues.
No em pensava que ací em tindríeu parlant, que no defenent, una empresa que d’una o altra manera ens trau els qüerns.
Supose que vosaltres també haureu cedit a la temptació consumista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada