Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

I ara, bous



No seré jo qui prohibisca a qui vol empolsegar-se que vaja a l’era. Ho dic perquè ara, al meu poble hi ha qui li ha pegat per torejar.
Fa uns anys, coincidint amb les festes d’estiu va haver un intent quasi suïcida d’introduir vaquetes i bous, en un poble amb escasses mesures de seguretat i cap tradició “bouera”. La gent no estava acostumada a aquesta festa, no hi havia mesures de protecció suficients, i més d’una desgràcia va haver, i vam estar fregant la tragèdia. Tragèdia humana vull dir, perquè la tragèdia animal està en tot cas assegurada. Sort que allò es va parar, especialment per les conseqüències punitives que allò podria haver generat.
Ara s’ha fundat l’Associació Cultural (?!) Taurina “Els Tunos”, i tot coincidint amb la festa Nacional Espanyola, els dies 12, 13 i 14 d’octubre s’han espolsat un concurs d’emboladors, una correguda còmica a càrrec d’”El Chino Torero y los Enanitos Forcados”, un concurs de ramaderies i bou embolat, a més d’una jonegada, tot sota el nom de “Bous’07 Montaverner”.
Per als actes han muntat una plaça de bous portàtil, amb una caravana on posa infermeria, però que a la llum del dia sembla una altra cosa. El lloc, al final del polígon industrial, quasi a la nova carretera de Gandia. I, per atraure joventut, tot acabava amb un parell de revetles.
La coincidència amb la festa espanyola em sembla una gens subtil introducció artificial de costums de fora de la nostra terra, perquè una altra cosa haguera sigut plantejar-se la introducció dels ben valencians Bous al carrer, que als pobles de l’Horta Nord, a la Plana, a Ontinyent o a Quatretonda, tenen un referent cultural nostre indiscutible, ens agrade o estem més prop d’allò de “La tortura no és cultura”.
També m’agradaria destacar un fet que fa uns anys no seria remarcable: la publicitat, tant escrita com els bans municipals s’han fet exclusivament en valencià, cosa que diu molt del nivell de normalització lingüística que estem assolint.

A vore si encara fem bona aquella dita que malparla dels tunos i diu allò de “En Montaverner hi ha un corral de vaques ... i en Alfarrasí estan les xiques guapes”. I això als tunos ens ha fet més aïnes poca gràcia.

1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Al meu poble hi hagué un intent allà als anys 70. Acabà com el Rosari de l'Aurora. No se n'han fet mai més. Ara el que puja -i molt- és la pilota valenciana...