Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Sucre



Perdoneu per la tardança en reprendre el bloc, però, com solen dir a casa nostra, “el que és primer, és primer”.
Sucre, diabetis mellitus, hiperglucèmia, anàlisi de fons d’ull... són termes que per a mi eren desconeguts fins ara. Tot va sorgir en tornar d’aquestes meravelloses vacances d’estiu. Em vaig quedar uns quants dies literalment tirat: que si el cansament del viatge, que si els efectes de l’aire condicionat,... pensava jo. La metgessa, malgrat trobar-me bé em va demanar una analítica. I s’hi va destapar el pastís, i dolç, ben dolç.
Sense antecedents familiars, la cosa igual té més a veure amb l’edat, l’obesitat, l’alimentació, el sedentarisme. Jo, que mai he sigut home d’excessos, estava més que sorprés. De fet, durant uns quants dies, em vaig omplir el cap de cabòries. I entre això, i les preceptives visites mèdiques, ni tenia temps ni el cap estava per escrits, com podeu comprendre.
Ara, amb la dieta de 1.800 calories en marxa, amb la visita a l’oftalmòloga, ja amb resultat tranquil·litzador, i amb resultats a la vista, sembla que ja he trobat el moment de reprendre el bloc.
De la meua nova situació vital, el primer colp va ser en anar al supermercat, i haver de llegir cada etiqueta dels productes, veure’n els components... Un canvi de xip necessari, i que hauré de controlar per vida. Bon vent, i barca nova (per a mi)!

Canviant de tema: per cert, ja veig que fins i tot algun estranger hi ha entrat i deixat el seu post, amb interessos comercials, supose.

2 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

Pel que dius tens sucre... i "tensió als ulls"? Jo sóc d'este darrer grup des de fa més de 7 anys...
Que et millores!

Colata ha dit...

Gràcies, Àngel i Sergi pel vostre interés. Per altra banda, tampoc hem de dramatitzar, especialment quan hi ha gent d'arreu del món que pateix de veres. Al cap i a la fi, les nostres malalties són les d'una societat "avançada"(?), però hem de fer tot el possible per mantindre una bona qualitat de vida, xe.