Visca el Barça!

Jo, de qüestions futboleres, la veritat és que passe prou. M’agrada un bon partit de futbol, però seguir tot l’enrenou mediàtic i histèric, me la sua, com sol dir-se habitualment.
De xicotet vaig aplegar a dur una samarreta del València, subministrada pel Tio Corones, de Bèlgida, que alguns vam conéixer venent vetes-i-fils de manera ambulant amb el seu Renault 4L. Recorde fins i tot que una vegada em va dur un escut d’aquells que les mares ens cosien a la samarreta. Per cert, un escut del València amb les lletres brodades sobre fons blanc.
Després ja sabeu que, amb el blaverisme, de manera subreptícia, els carcorros valensianos li van afegir el blau. No vull dir que allò fóra decisiu, però em va ajudar a distanciar-me del club.
Amb el temps he tingut i tinc al cor, sense massa passions, un parell de clubs, o tres si m’apureu, pels quals m’he alegrat sempre: pel València CF, pel Barça i pel Llevant. El Vila-Real em pilla un poc més llunyà, i l’Alcoià té el carisma dels vençuts, però que mantenen el coratge. I de tots me n’alegre, especialment quan a qui derroten és a aqueix prepotent i feixistoide Madrid, afavorit constantment per tots els mitjans de comunicació espanyols, alguns dels quals també paguem nosaltres, per cert.
He de dir que, per qüestions idiomàtiques i nacionals, em sent més a prop pel que ha significat i significa el Barça, que no aquest València falleritzat i castellanitzat. I de les directives, perdoneu, però no em mereixen massa confiança, en aquest món futbolístic tan mercantilitzat.
Bé, i tot açò venia perquè m’acaben d’enviar una bona notícia: la Penya Barcelonista de Montaverner, que va arrancar per allà al 2000, té una pàgina web en condicions. Ara espere que la mantinguen actualitzada, i que periòdicament ens informen de les activitats que duen endavant.
De moment, enhorabona!