Els fets
La Generalitat Valenciana ha precintat el repetidor de TV3 que Acció Cultural del País Valencià té a la Carrasqueta.
No podem dir que ens ha sorprés, no, perquè de gent com aquesta ens ho podem esperar això i més. I si estem equivocats, a veure si els ix alguna dissidència interna, i que ho faça públic.
Què?
Una censura, un atac a la llibertat d’expressió, un atac contra el valencià/català (no deixem que se’ns apropien de totes les denominacions autòctones de la nostra llengua).
Fa anys, quan sorgia algun problema amb la llengua dels valencians que volíem fer-ne ús, sempre hi havia imbècils que ens volien fer creure que es tractava d’un problema tecnològic o informàtic, com si parlar valencià i progrés foren termes contraposats. Mentida podrida. Aquelles excuses de malpagador ja milers (milions potser) d’usuaris de la nostra llengua ens hem encarregat de desmentir-ho, amb fets, convertint el català en una de les llengües minoritzades més emprades a Internet. I ells, analfabets de mena, no ens ho perdonen.
Quan al País Valencià vam pagar a escoti els repetidors de la TV3 amb què Acció Cultural ens va obrir una finestra al món, aquesta gentola entre d’altres fal·làcies va llançar allò de l’”or català”.
Qui?
Ells, que bé que veien els partits de futbol que “la catalana” oferia, i nosaltres no els retréiem res, com a demòcrates que som.
Ells, que malbaraten els diners de tots (ja han pagat el lloguer de la plaça de bous de Xàtiva?), que fomenten les seues televisions aduladores, a més d’il·legals i pornogràfiques, però d’amics (menuda runa ens ve amb les concessions de TDT que han repartit) i en algun idioma distint al dels valencians.
Ells, els qui s’omplin la boca de valenciania (i ara tenen la barra d’emetre’n carnets!), i només parlen en el nostre bell catalanesc quan alguns insistim fent ús dels nostres drets individuals i com a poble, i continuen instal·lats en l’autoodi que el professor Rafael Ninyoles va estudiar tan bé.
Ells, que no han passat cap examen de democràcia, i ara volen donar-nos lliçons i ficar-nos el braç dins la mànega! De quina negra cova de la història vénen? (m’estalviaré una resposta que tots teniu en ment)
Són gent amb molts complexos, i sectaris. Però els hem d’advertir perquè no es confonguen: guanyar unes eleccions no els dóna dret a res més que governar, encara que ells consideren que en compte de governar, “manen”. I amb aqueixa concepció pre- i antidemocràtica es pensen que tenen dret a esclafar els drets de les persones.
I hi ha el límit de la dignitat humana. El de la nostra dignitat individual i com a poble.
Com?
Amb nocturnitat i ... Com defineix de bé la nostra llengua una acció tan vil.
De tota manera sobta com són d’arnades i antiquades les seues formes de censurar, encara que ho vulguen disfressar de decisions judicials. Usen la justícia per a fins partidistes, mai per al bé general.
A un món en què fins i tot les tabaqueres saben que la manera d’ofegar les dissidències és colgar-les sota un allau d’informació irrellevant, enmig d’un muntó de televisions afins, aquests grollers imitadors de Goebbels, preparen el camí amb una repetició constant de mentides i exabruptes fins que la plebs ignorant se les crega.
Però obliden que només podran enganyar tots durant un cert temps, uns pocs durant tot el temps, però que tinguen clar que no poden enganyar a tots durant tot el temps.
I, a la fi, empren la força, tanquen el canal, ofeguen una manera intel·ligent de fer televisió, una manera plural de veure el món. (Un dia haurem de parlar ben críticament del fenomen televisiu a la nostra societat)
Així la ciutadania ens estalviarem de gaudir d’unes sàtires polítiques com les de Polònia, no siga cosa que ens pegue per descollonar-nos de com resulten de ridículs els nostres governants d’ací i d’ara.
On?
Posar un cadenat a les ones hertzianes no em direu que no resulta patètic, en un món en què ara, amb tanta tecnologia a l’abast que tot ho pot facilitar, mentre apleguen nous mitjans de comunicació als racons més insospitats del planeta, ací i a Veneçuela es dediquen a censurar televisions, tal i com fan a Internet a Xina o Myammar.
Quan?
En vespres electorals, amb el 9 de març de 2008 a la vista. No dubten en usar tots els seus àmbits de poder per atacar el govern central o el de Catalunya. I així ja portem quasi quatre anys! Quin mal perdre que té aquesta gent!
Volen que els votants valencians no tinguem l’oportunitat de veure que a Catalunya hi ha una altra manera de fer política (el “dimoni del tripartit”, en la seua retafila d’eslògans repetitius)
Per què?
Per autoodi. Si s’atreveixen a dir “andaluz que habla catalán” a un ministre valencianoparlant de Carlet, podem deduir que el seu model de valencià és el d’un nascut a Cartagena o a Motilla del Palancar, per exemple, i que no han fet mai cap esforç per exercir de valencià, ni parlar-lo ni entendre’l.
El nostre concepte cívic és més ampli: els que hem nascut o vivim ací però amb voluntat d’integrar, d’usar la llengua per a comunicar.
Ho fan per reduir l’àmbit de la nostra llengua, esmicolar-la, fragmentar-la, que no tinguem noció d’altres accents, ni de les dimensions del nostre poble i de la nostra llengua i cultura.
I una coda
Segurament haurem de fer una bona reflexió, individual i col·lectiva i actuar en conseqüència, implicar-nos més en moviments ciutadans, en fer campanya activa.
No serà procés d’un dia.
Però no deixem que ens arrabassen les paraules, que no ens furten el dret a encendre la tele o apagar-la, i a veure TV3 o Euskal Telebista, o Popular TV.
Això ho volem decidir nosaltres.
La Generalitat Valenciana ha precintat el repetidor de TV3 que Acció Cultural del País Valencià té a la Carrasqueta.
No podem dir que ens ha sorprés, no, perquè de gent com aquesta ens ho podem esperar això i més. I si estem equivocats, a veure si els ix alguna dissidència interna, i que ho faça públic.
Què?
Una censura, un atac a la llibertat d’expressió, un atac contra el valencià/català (no deixem que se’ns apropien de totes les denominacions autòctones de la nostra llengua).
Fa anys, quan sorgia algun problema amb la llengua dels valencians que volíem fer-ne ús, sempre hi havia imbècils que ens volien fer creure que es tractava d’un problema tecnològic o informàtic, com si parlar valencià i progrés foren termes contraposats. Mentida podrida. Aquelles excuses de malpagador ja milers (milions potser) d’usuaris de la nostra llengua ens hem encarregat de desmentir-ho, amb fets, convertint el català en una de les llengües minoritzades més emprades a Internet. I ells, analfabets de mena, no ens ho perdonen.
Quan al País Valencià vam pagar a escoti els repetidors de la TV3 amb què Acció Cultural ens va obrir una finestra al món, aquesta gentola entre d’altres fal·làcies va llançar allò de l’”or català”.
Qui?
Ells, que bé que veien els partits de futbol que “la catalana” oferia, i nosaltres no els retréiem res, com a demòcrates que som.
Ells, que malbaraten els diners de tots (ja han pagat el lloguer de la plaça de bous de Xàtiva?), que fomenten les seues televisions aduladores, a més d’il·legals i pornogràfiques, però d’amics (menuda runa ens ve amb les concessions de TDT que han repartit) i en algun idioma distint al dels valencians.
Ells, els qui s’omplin la boca de valenciania (i ara tenen la barra d’emetre’n carnets!), i només parlen en el nostre bell catalanesc quan alguns insistim fent ús dels nostres drets individuals i com a poble, i continuen instal·lats en l’autoodi que el professor Rafael Ninyoles va estudiar tan bé.
Ells, que no han passat cap examen de democràcia, i ara volen donar-nos lliçons i ficar-nos el braç dins la mànega! De quina negra cova de la història vénen? (m’estalviaré una resposta que tots teniu en ment)
Són gent amb molts complexos, i sectaris. Però els hem d’advertir perquè no es confonguen: guanyar unes eleccions no els dóna dret a res més que governar, encara que ells consideren que en compte de governar, “manen”. I amb aqueixa concepció pre- i antidemocràtica es pensen que tenen dret a esclafar els drets de les persones.
I hi ha el límit de la dignitat humana. El de la nostra dignitat individual i com a poble.
Com?
Amb nocturnitat i ... Com defineix de bé la nostra llengua una acció tan vil.
De tota manera sobta com són d’arnades i antiquades les seues formes de censurar, encara que ho vulguen disfressar de decisions judicials. Usen la justícia per a fins partidistes, mai per al bé general.
A un món en què fins i tot les tabaqueres saben que la manera d’ofegar les dissidències és colgar-les sota un allau d’informació irrellevant, enmig d’un muntó de televisions afins, aquests grollers imitadors de Goebbels, preparen el camí amb una repetició constant de mentides i exabruptes fins que la plebs ignorant se les crega.
Però obliden que només podran enganyar tots durant un cert temps, uns pocs durant tot el temps, però que tinguen clar que no poden enganyar a tots durant tot el temps.
I, a la fi, empren la força, tanquen el canal, ofeguen una manera intel·ligent de fer televisió, una manera plural de veure el món. (Un dia haurem de parlar ben críticament del fenomen televisiu a la nostra societat)
Així la ciutadania ens estalviarem de gaudir d’unes sàtires polítiques com les de Polònia, no siga cosa que ens pegue per descollonar-nos de com resulten de ridículs els nostres governants d’ací i d’ara.
On?
Posar un cadenat a les ones hertzianes no em direu que no resulta patètic, en un món en què ara, amb tanta tecnologia a l’abast que tot ho pot facilitar, mentre apleguen nous mitjans de comunicació als racons més insospitats del planeta, ací i a Veneçuela es dediquen a censurar televisions, tal i com fan a Internet a Xina o Myammar.
Quan?
En vespres electorals, amb el 9 de març de 2008 a la vista. No dubten en usar tots els seus àmbits de poder per atacar el govern central o el de Catalunya. I així ja portem quasi quatre anys! Quin mal perdre que té aquesta gent!
Volen que els votants valencians no tinguem l’oportunitat de veure que a Catalunya hi ha una altra manera de fer política (el “dimoni del tripartit”, en la seua retafila d’eslògans repetitius)
Per què?
Per autoodi. Si s’atreveixen a dir “andaluz que habla catalán” a un ministre valencianoparlant de Carlet, podem deduir que el seu model de valencià és el d’un nascut a Cartagena o a Motilla del Palancar, per exemple, i que no han fet mai cap esforç per exercir de valencià, ni parlar-lo ni entendre’l.
El nostre concepte cívic és més ampli: els que hem nascut o vivim ací però amb voluntat d’integrar, d’usar la llengua per a comunicar.
Ho fan per reduir l’àmbit de la nostra llengua, esmicolar-la, fragmentar-la, que no tinguem noció d’altres accents, ni de les dimensions del nostre poble i de la nostra llengua i cultura.
I una coda
Segurament haurem de fer una bona reflexió, individual i col·lectiva i actuar en conseqüència, implicar-nos més en moviments ciutadans, en fer campanya activa.
No serà procés d’un dia.
Però no deixem que ens arrabassen les paraules, que no ens furten el dret a encendre la tele o apagar-la, i a veure TV3 o Euskal Telebista, o Popular TV.
Això ho volem decidir nosaltres.
LA VALL D’ALBAIDA VOL TV3!!!
DIVENDRES 14 DE DESEMBRE
20:00 H. PLAÇA MAJOR D’ONTINYENT
3 comentaris:
La situació actual és inqualificable. O millor dit, és tan qualificable que encara t'has quedat curt, Lluís Miquel.
Es censura la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i també, a més, la nostra llengua. Mai un tir va ser tan ben aprofitat.
Mire un atles i em pregunte si visc a Veneçuela.
ànims des del cap i casal.
volem tv3 al país valencià!
no a la censura, si a la llibertat!
I tant...
Publica un comentari a l'entrada