Qui ens hauria de dir que una xica de nom i cognoms propis de top-models ens ajudaria tant a entendre el nostre món, amb la seua elegància innata, i amb unes idees tan clares. Parle de Naomi Klein, una quebequesa d’origen ianqui que procedeix d’una família que va haver de passar al Canadà, ja que son pare s’oposava a la guerra del Vietnam.
Alguns ja la coneixíem pel seu llibre “No Logo”, un llibre de bones notícies per aquella ciutadania que, decebuda, ens véiem impotent davant les potents multinacionals i el consumisme desbocat.
Ara, la Klein ens ofereix un altre llibre, de títol ben colpidor i suggerent. Em referisc a “La doctrina del xoc“, publicada en català a l’editorial Empúries, i en castellà a Paidós. Klein descriu el “capitalisme del desastre” —a partir d’exemples com l'huracà Katrina a Nova Orleans, els darrers incendis de Califòrnia o la guerra de les Malvines—, i ens explica que aquests desastres són oportunitats de negoci per aquest programa d'enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc. No cal que cap d'aquests desastres siga provocat per al bé del capitalisme, però no fer res contra el canvi climàtic, per exemple, és una garantia de nous desastres.
Em pregunte si, a un país com el nostre on tan alegrement atribuïm al canvi climàtic els darrers desastres “naturals” (riuades, sequera, etc.), no estarem assistint a xicoteta escala a un programa de semblants característiques, on el “capitalisme del desastre valencià” se n’està beneficiant no només fent negocis, sinó de manera política, jugant amb sentiments i inventant-se enemics exteriors, a ser possible del nord. Coneixen bé que davant un enemic suposadament de fora, la gent d’ací, que suposen esclava dels seus designis, s’unirà a les seues ordres. Compten amb l’inestimable ajut dels seus vassalls mediàtics, però basen les seues accions en massa suposicions. La fonamental: que suposen que ens xuplem el dit.
Això, al seu No Logo, m’atrevisc a afegir un No Prop, no propaganda.
Alguns ja la coneixíem pel seu llibre “No Logo”, un llibre de bones notícies per aquella ciutadania que, decebuda, ens véiem impotent davant les potents multinacionals i el consumisme desbocat.
Ara, la Klein ens ofereix un altre llibre, de títol ben colpidor i suggerent. Em referisc a “La doctrina del xoc“, publicada en català a l’editorial Empúries, i en castellà a Paidós. Klein descriu el “capitalisme del desastre” —a partir d’exemples com l'huracà Katrina a Nova Orleans, els darrers incendis de Califòrnia o la guerra de les Malvines—, i ens explica que aquests desastres són oportunitats de negoci per aquest programa d'enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc. No cal que cap d'aquests desastres siga provocat per al bé del capitalisme, però no fer res contra el canvi climàtic, per exemple, és una garantia de nous desastres.
Em pregunte si, a un país com el nostre on tan alegrement atribuïm al canvi climàtic els darrers desastres “naturals” (riuades, sequera, etc.), no estarem assistint a xicoteta escala a un programa de semblants característiques, on el “capitalisme del desastre valencià” se n’està beneficiant no només fent negocis, sinó de manera política, jugant amb sentiments i inventant-se enemics exteriors, a ser possible del nord. Coneixen bé que davant un enemic suposadament de fora, la gent d’ací, que suposen esclava dels seus designis, s’unirà a les seues ordres. Compten amb l’inestimable ajut dels seus vassalls mediàtics, però basen les seues accions en massa suposicions. La fonamental: que suposen que ens xuplem el dit.
Això, al seu No Logo, m’atrevisc a afegir un No Prop, no propaganda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada