Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

divendres, 21 de desembre de 2007

Només són els primers 20 anys, Crònica


Els mitjans de comunicació a la Vall d’Albaida (I)


Complir 20 anys, per a una persona, és estar en plena joventut. Però quan es tracta d’un mitjà de comunicació, escrit i a la Vall d’Albaida, és símptoma de maduresa ben portada.
I això compleix aquests dies la revista Crònica. Un motiu d’alegria ens envaeix, especialment als lectors empedreïts de l’actualitat. Però també als qui hem nascut a la Vall d’Albaida i intentem exercir de valldalbaidins, com a ciutadans d’aquest racó del món. En el meu cas a més, i ben modestament he de dir, el fet d’haver-hi contribuït com corresponsal de Montaverner m’és motiu d’orgull i satisfacció, per usar una frase borbònica ben coneguda.
Crònica ha sigut un mitjà de comunicació que, des dels seus orígens, ha fet avançar la nostra societat cap a la normalització lingüística, ha contribuït decisivament a la comarcalització de la nostra invertebrada Vall, a més de convertir-se en altaveu de les iniciatives dels nostres trenta-quatre pobles.
És cert que ha estat sotmesa als daltabaixos que comporta tot projecte innovador, censures per motius lingüístics o ideològics, condicions i pressions polítiques i econòmiques d’aquells i aquelles incapaços d’entendre que un mitjà de comunicació pot resultar incòmode, però que és ben necessari, per no dir imprescindible, per a la salut democràtica del nostre País. Només heu de comparar-ho amb el servilisme que traspuen d’altres mitjans que patim.
És cert que a mi m’haguera agradat que Crònica haguera tingut des del principi una actitud més decidida en l’ús del valencià, però primer Josep Antoni Mollà i després la resta de directors que hi han estat al capdavant, optaren pel bilingüisme, i, progressivament, ara aplega als lectors escrit majoritàriament en la nostra llengua, cosa que és d’agrair. L’idioma no és cap problema quan el contingut és de qualitat i connecta amb l’usuari.
També m’agradaria que es reconeguera més el paper dels corresponsals de cada poble, que n’hi ha i amb bona qualificació periodística, que Ontinyent aparega reflectit a les seues pàgines com capital nostra que és, però que no s’oblide la resta de la comarca.
Entenc que, com tots els mitjans en paper, té un greu inconvenient en la distribució en una terra tan allargassada, i aplegar amb puntualitat cada divendres és un repte quasi impossible.
I crec que encara té pendent el pas a Internet, s’ho mereix.
Però m’agrada ara la seua periodicitat setmanal, el major ús del català, i he gaudit i gaudisc amb col·laboracions tan interessants com les de David Mira, Sergi Gómez, Carme Agulló... I l’ús del color, quin goig!
I espere amb deler que ens aplegue cada setmana a la bústia.
Aquests 20 anys que compleix Crònica el 18 de desembre de 2007 només són els primers d’una fructífera i poc reconeguda iniciativa. Estem d’enhorabona.
Per molts anys!

2 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

Bé, jo encara que m'hi he incorporat més tard que la gran part de vosaltres... també la sent com a pròpia... amb el permís de Sergi, Carme, tu mateix, Ximo, etc.

Suecanet ha dit...

A la Ribera no arriba Crònica, però el meu poble gaudí durant anys de fervor periodístic i, certament, estar en primera línia 20 anys no ho fan tots (ho fan pocs). Però m'imagine, Lluís, que si en el projecte estàs tu i alguns com tu, la cosa pot funcionar molt bé 20 anys més i això d'Internet tirar endavant i portar la Vall a tot el món. Enhorabona i ànims!