Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimecres, 28 de maig de 2008

El seu nom és “Diada Musical de la Vall d’Albaida”


Haver de parlar del que és obvi té castanyes, a l’alçada que estem de la vida i de segle, però com que hi ha qui no fa com cal la seua feina, i les seues deficiències ens afecten quotidianament, hem d’aclarir alguna coseta. Perquè no pensen que no passa res. O que la gent no sabem llegir.
Podrà agradar o no la denominació i l’idioma escollit per posar nom a les coses. Podran tindre un llibre d’estil que obligue a traduir (a maltraduir, a “trair” etimològicament) tot el que no siga en castellà. Podran sentir-se impel•lits a corregir tot allò que contradiga les seues dèries d’autoodi lingüístic. Poden senzillament equivocar-se.
El que no poden és canviar el nom de les coses. El nom amb què hem decidit que ens coneguen.
Fa ara una vintena d’anys, l’assemblea comarcal de la comarca, formada per les societats musicals federades a la FSMCV, va decidir batejar amb el nom de “Diada Musical de la Vall d’Albaida” una activitat lúdica i reivindicativa, comarcalista, que aplegava cada any a una localitat valldalbaidina distinta totes les bandes de música de la terra. No faré ací un repàs a totes les edicions i localitats que l’han fet seua, sense que un sol any l’hàgem deixat de celebrar. Tampoc del que ha suposat al si del moviment bandístic, i que per això ens han imitat a d’altres comarques.
Per això em sorprén, en obrir la premsa escrita d’ahir dimarts 27 de maig, com el diari Levante-EMV —en la pàgina 18 de la seua edició intercomarcal de la Costera-etc en paper, ja que no apareix a la d’Internet—, en referir-se a la XVIIIª Diada Musical de la Vall d’Albaida, celebrada en Agullent, s’espolsa tranquil•lament aquest titular: “1.300 músicos desfilaron en Agullent en la Festa Musical de la comarca”. Sort que en aquesta ocasió ho han encabit dins la Vall, no com altres vegades, dins d’alguna comarca veïna. La foto, que l’ha proporcionada el Gabinet de premsa de l’ajuntament agullentí, apareix sorprenentment signada pel mitjà de comunicació.
Dins el text de la informació s’insisteix, i ara a més ho castellanitzen, canviant el nom i posant “XVIII Fiesta Musical de la Vall d’Albaida”. Arre matxo!
El més preocupant, al meu parer, encara prossegueix si acabem d’analitzar el contingut de la informació, producte de l’empatx que produeix llegir només notes de premsa, municipals o d’empresa, sense contrastar la nota amb la realitat.
Perdoneu companys de la premsa, però no és de rebut que en un acte federatiu, organitzat per l’Assemblea Comarcal de la Federació de Societats Musical de la CV, i més en concret per l’Agrupació Musical d’Agullent, apareguen els col•laboradors (els polítics) com si foren els qui presideixen l’acte. Així, al peu de foto, sense que us caiga un bit als peus, poseu “ACTO. (sic?!!!) Lo presidió el alcalde de Agullent y el presidente de la Mancomunitat”.
Però si prosseguim llegint, deduïm que l’important de l’acte són els col•laboradors institucionals, que ho fan en molta menor mesura (pela inclosa) que els organitzadors, que per això uns són una cosa i els altres una altra, i reben denominacions diferents, com així podríeu haver-ho comprovat cas de consultar el programa de l’esdeveniment.
Que ignoreu el màxim representant de l’organització, el vicepresident comarcal i vocal de la FSMCV Ximo Soler, i que la societat amfitriona, l’organitzadora executiva de la Diada, la despatxeu amb un “El presidente de la Agrupación Musical de Agullent, Juan Martínez, también tuvo un lugar destacado, puesto que la sociedad musical amfitriona celebra este año su 125 aniversario”... Com ho podríem qualificar?
O siga, que qui organitza, passava per allí. Curiosa manera d’interpretar la realitat. Supose que tot ve donat per no haver-vos dignat en cobrir dignament, amb un o una periodista i fotògraf almenys, un esdeveniment que va acollir només, només, 1300 músics. 36 bandes, i molta més gent d’espectadors.
Però clar, són coses de la Vall d’Albaida...
Alguna disculpa i alguna correcció vostra crec que ens mereixem la ciutadania i les bandes valldalbaidines, no?
Per contra, d’altres mitjans, com ja vaig dir a l’anterior post, sí que van fer la seua feina honestament.