Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dijous, 22 de maig de 2008

Intercanviar experiències per a saber més i millor






Qui ja ho sap tot no cal que hi vaja, ni a escoltar ni a passejar-se. Cal anar amb el cabet obert, receptiu a les propostes que d’altres ja han experimentat. A l’aula, no tragueu les coses de polleguera.
M’estic referint a les II Jornades d’Intercanvi d’Experiències que per segona vegada —i espere que en continue moltes més—, el CEFIRE d’Ontinyent ha tingut a bé organitzar. En aquesta ocasió s’ha triat l’IES Pou Clar, a la capital de la Vall, i dues vesprades, dimarts 20 i dijous 22 de maig, a partir de les 17:45 hores, que sempre s’ha de facilitar que la gent puga aplegar en acabar la feinada diària.
Els inscrits hi han pogut triar entre les propostes d’Infantil, les que conciten major participació docent, i les de Primària, Educació Física i Atenció a la Diversitat. En total, uns cent trenta participants de tota la comarca, disposts a conéixer el que fem a l’aula, que cal tindre llocs i moments per contar-nos-ho. Que fem moltes coses interessants, però que amb les exposicions i la plasmació en els escrits o en aqueixos powerpoints ben acurats, la gent s’ho treballa d’allò més bé.
Lluny de les classes magistrals de santons engolats, les propostes que el personal mostra, aplicades i aplicables, serveixen per a debatre, perquè el públic hi participa, no només formulant preguntes, sinó exposant d’altres iniciatives per a continuar fent possible el miracle diari de l’educació.
Vicent Marco, el director del CEFIRE, i el seu equip d’assessors i assessores (Lupe, Amparo, Gregori, Ismael, Josep Manel...) poden estar ben satisfets, que l’organització tècnica i humana ha estat a l’alçada que calia.
Pel que fa als participants, una cosa anecdòtica que ja és ben evident als centres, s’ha fet ben palesa també a les Jornades, visualment: la feminització de la docència. Potser hauria d’haver començat dient “les (persones) participants”, que el llenguatge ha de reflexar la realitat, xe.
I pel que fa al contingut, jo he estat al grup de Primària, i vos he de dir que continua meravellant-me la il•lusió que traspua cada intervenció, la mateixa que mostren els infants quan aprenen coses noves, i importants. L’equip docent del CEIP Sant Josep de Calassanç — Manuel Martínez, Alícia Revert, Mª Dolores Perucho i Ximo Sanchis, però també Josep Lluís—, d’Aielo de Malferit, ens va mostrar les seues iniciatives per a acostar la descripció i la narració a l’alumnat. I van suscitar un interessantíssim debat amb aportacions de les presents. També em va agradar molt la intervenció d’Eva Cuesta titulada “Oblidats del món: els sahruis”, que ens va acostar l’organització d’aqueix macroprojecte de solidaritat amb la gent del Sahara.
Hui dijous, en Primària, ens toca saltar a l’arena “Els textos com a pretextos: la biografia”, d’Ana Vitoria i Amàlia Femenia, de Castelló de les Gerres, “El Conte” amb Isabel Sampío i Sara Sempere, d’Otos i Albaida, i per acabar, Pere J. Garcia i jo mateix, que mostrarem els “Itineraris didàctics per a la Vall d’Albaida” que vam elaborar els Col•legis Rurals Agrupats de la Vall d’Albaida en el curs 2006-07, i que tant de joc ens ha donat per continuar coneixent, dignificant, i meravellant-nos amb els nostres pobles, amb aspectes tan desconeguts i tan interessants.
I esperem que a la gent li agraden. Almenys tant com a nosaltres ens ha fet gaudir.