Dos colps en pocs dies

Se’ns n’han anat dos bons hòmens. En el bon sentit de la paraula “bo”, com deia Machado.
Si fa uns dies, Josep Vicent Marqués ens deia adéu. Avui el diari venia tacat, mascarava amb el traspàs de Gonzalo Anaya. Els qui hem tingut la sort de conéixer-los tant pels seus llibres o articles, com a professors, i a més personalment, podem parlar amb coneixement de causa: amb ells se’n va un bocí important del nostre país.
Amb Marqués, i el seu País perplex, ens apropàrem a la sociologia de la nostra terra, l’explicació del que som com a poble i cap a on anem.
Amb Anaya, mestre de mestres i republicà, vam conéixer de primera mà aquella pedagogia avançada que el franquisme ens va voler amagar, però que mai va aconseguir esclafar.
A les Escoles d’Estiu, als Moviments de Renovació Pedagògica, a les Trobades d’Escoles en Valencià, a les manifestacions del 25 d’abril, a les mogudes de Ca Revolta, a Salvem l’Horta... ens els trobàvem.
La seua bonhomia, el seu compromís amb la nostra gent i la nostra terra, i per les llibertats, el seu activisme, el compartien amb la seua producció científica, amb una lucidesa, i una qualitat innegable.
D’ells ens queda la seua prolífica llavor, que germina en tots nosaltres cada dia, les seues idees, les seues seguretats i els seus dubtes, que són els nostres.
Llegim-los i pensem en ells.
Demà divendres 13 de juny la Universitat de València retrà homenatge a Gonzalo Anaya. A les tres del migdia li donarem el darrer comiat al Cementeri General de València.