Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dissabte, 5 de juliol de 2008

Arbres i xiquets





No sabeu els muntavernins i muntavernines la mina que tenim amb el professorat del Col•legi Públic Dr. Esplugues. I no ho dic per dir-ho, ni tampoc vos parle amb un sentiment gremial, com alguns em podríeu atribuir. Els ulls, però, de ciutadà i de mestre em fan reconéixer el que és evident: l’escola pública de Montaverner, a més de democràtica i participativa, és de qualitat. De molta qualitat.
Ja ha quedat lluny aquell temps en què l’escola pública, i més encara la rural, ofegada per un franquisme que ens volia ignorants i adoctrinats, duia l’estigma de ser l’escola dels pobres, de qui no podia permetre’s enviar els fills a estudiar a qualsevol col•legi de frares o de monges. Tots recordem aquells “del puntet” muntaverní que feren fer als seus fills viatges d’anada i tornada a qualsevol col•legi privat de les rodalies, ja fóra a Xàtiva o a Ontinyent.
En l’època de la transició, amb els diners i recursos que va començar a insuflar una tendreta democràcia, el panorama va començar a canviar. La incorporació de mestres joves amb noves idees i metodologia, l’increment de plantilles amb els especialistes que propugnava la LOGSE, va començar a notar-se. Després, amb ajuntaments i pares i mares conscients, vingueren les pressions per aconseguir la construcció del nou centre. I, més endavant, la seua remodelació i millora. Els qui vau conéixer aquesta època supose que recordeu que, sense la mobilització reivindicativa a tots els nivells de la comunitat educativa del poble, l’administració ben bé podia haver-ho deixat a mitges. Com vergonyosament continua fent a d’altres localitats veïnes (Otos, Bellús, el Palomar...), castigant-los amb promeses o amb tant de barracó i tanta obra provisional que dura anys i anys i que es fa permanent per a generacions senceres de ciutadanets i sofrits pares.
Només la implicació de tota la comunitat educativa —professorat, pares i mares, alumnat, ajuntament— farà possible el miracle diari d’una educació més humana, a la mida de les persones.
I en el cas del nostre poble ho dic ben desvanit pel projecte “Aquest arbre creixerà amb mi”, que el passat dilluns 30 de juny culminava la plantació d’arbres personalitzats amb una plaqueta ceràmica amb el nom, l’empremta i la petjada de cada xiquet de tres anys, i que han estat realitzats per la ceramista i mare d’alumne del centre Trini Carpi. A l’inici de la proposta hi ha la mà d’aqueixa formigueta incansable que és la mestra d’Infantil Maribel Prats, a qui els docents de la comarca ja reconeixem el seu mèrit com lligada al seminari Xucurruc, embrió d’iniciatives educatives de calat a la Vall d’Albaida i la Safor, i premiades amb projectes d’educació plàstica o matemàtiques. El projecte, immediatament assumit pel centre, amb el seu director Manuel Cerdà al capdavant, es va convertir en una il•lusió col•lectiva que, amb la participació de l’ajuntament i la implicació de pares i mares, es va fer realitat. Pep Sanchis, des de la regidoria de Cultura i Educació, s’ho va prendre a pit i li va donar l’impuls decisiu.
El projecte consistia en què, per cada xiquet que cursara el primer curs d’educació infantil, l’ajuntament plantaria un arbre i d’aquesta manera aniria paulatinament augmentant les zones verdes del municipi i adequant-les a la mida de les persones, fent realitat un urbanisme de rostre humà. És a dir, situar els xiquets al centre de l’urbanisme. Participar en el creixement paral•lel de xiquets i arbres serà assistir al miracle de la vida, i farà uns ciutadans més conscients dels nostres lligams amb l’entorn i els éssers vius.
Els arbres s’han col•locat a l’avinguda de les Escoles i en la prolongació del carrer Sant Joan i Sant Jaume. La inauguració oficial va comptar també amb l’assistència de l’alcaldessa Belén Esteve, el director del Col•legi Manuel Cerdà, el regidor Josep Sanchis, professorat del centre, alumnes de tres anys i les seues famílies.
Només cal veure la cara de felicitat de tothom per remarcar que així s’han de fer les coses.
Hui ben bé podem dir que no només la comunitat educativa de Montaverner, sinó tot el poble, estem d’enhorabona.
Per molts anys.

1 comentari:

Sergi Gómez i Soler ha dit...

Em sembla una iniciativa realment preciosa. Que cada xiquet s'encarregue de cuidar un arbre del poble assegura un arbre que arribarà a adult, i també un ciutadà conscient del bé comú i arrelat al medi.Uns símbols, unes estimes i un respecte meravellosos.

Moltíssimes felicitats. Tant de bo l'exemple es puga exportar...