Paradoxal?
Il•lustratiu?
No crec que el cas de Montaverner siga l’únic, però com que és el que ens importa, doncs li haurem de prestar una miqueta d’atenció. A quin extrem ha arribat la democràcia participativa quan la sessió plenària de l’ajuntament del dimecres 16 de juliol només és capaç de reunir 12 persones (inclòs el fotògraf i llevats els regidors)?
Mentrestant, un acte assembleari i participatiu de la formació política Compromís de Montaverner va ser capaç d’aplegar-ne 47 (tot i comptant també el fotògraf i els qui entraven i eixien).
No es tracta de fer una competició numèrica, perquè el més interessant és la qualitat de les distintes reunions. CpM va aconseguir divendres 18 de juliol que acudiren ciutadans i ciutadanes de tots els colors polítics, fins i tot militants socialistes i votants de la dreta local. Fins i tot algun tranuitat rebentaplenaris va poder dir la seua. I la trobada va ser ben aclaridora i constructiva.
A la intervenció del cap de llista, Pep Sanchis, clareta clareta, el personal va poder comentar tot allò que els inquietava. Entre d’altres coses, perquè hi va haver total llibertat de participació i d’expressió. En un amè i àgil debat s’hi van succeir les intervencions del públic, que demanava aclariments que les altres formacions polítiques del poble (PSOE i PP) no aporten.
I a banda de la informació de la Casa de la Vila, la gent va proposar idees sobre com encarar la situació. I, encara més important, ha exigit la reunió mensual que organitza el Compromís, perquè ara saben que tota iniciativa tindrà eixida i serà plantejada a l’ajuntament.
I CpM no renuncia a continuar informant, en aquestes assemblees, amb el butlletí InfoCompromís i per correu electrònic, com fins ara.
No cal dir que Compromís per Montaverner avança per a convertir-se, si no ho és ja, en la veu del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada