Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Montaverner Street Trial Circuit


















No sé si vosaltres sereu molt de rally, però ara teniu una magnífica ocasió d’experimentar noves sensacions en el Montaverner Street Trial Circuit. El de València resulta patètic al costat del recentment encetat als carrers del nostre poble, perquè hi ha una emoció afegida: és un circuit mòbil, canviant al llarg del dia. Quina xulada!
Si matineu, ben enjornet el camió de repartiment posa el primer punt d’excitació viària: talla quan vol la pujada del carrer Alacant i ens obliga (sí, reconec que he pecat, ara que ningú ens llig) a pujar en contradirecció pel carrer Puntarró cap amunt.
Ja queda en l’oblit la polseguera de les obres de cercavila pels voltants del cementeri, però encara hi queda una fita emblemàtica: el carrer Mare de Déu de Loreto, convertit en una cursa d’obstacles en l’encreuament amb el carrer Nou. I si els que han de creuar són malalts que van al centre de Salut, que matinen, o que els baixen amb grua. Sinó, “p’a què es posen malalts?”, o perquè tenen mobilitat reduïda. Fer astrici a l’alba és d’allò més recomanable, o això diuen els metges.
Però el millor estava per aplegar.
Despús-ahir, a més, els despistats conductors, i acalorats vianants, que n’hi ha per a guapos i valents, pel matí podien eixir pel carrer Benicadell a la carretera, que ara serà carrer. A migdia ja resultava impossible. I si venies de deixar els xiquets de l’escola, al final de l’avinguda de les escoles, també tallada, desvia’t per la part de dalt de les Casetes, fins el polígon, i per davant de l’auditori, enfila pel camí Gandia i torna-te’n cap a la carretera (o el que queda d’ella).
Però, sorpresa! Un escoltet: no us fieu d’aqueixos cartellets impresos amb amor i embolcallats en fundes de plàstic i enganxats amb cello a les tanques metàl•liques. Els han posat per enganyar-vos: els camioners que entren i ixen de la zona de guerra de l’excarretera, deixen la tanca orientada cap on volen. I no vegeu com és d’emocionant que vulgues seguir cap a València i, oi, làs! La fletxa t’encara cap a la vorera en direcció al camí d’Ontinyent. O puges per un lloc en què està prohibit (perquè l’han tallat davant del convent) i t’indique “Alicante” en direcció cap al polígon industrial ‘la Cava’. “A li cante?”. “A li balle”, m’entren ganes de dir. I que no es despiste un tràiler que volia anar al polígon, o el del vidre es plantifique com li rote!
I qui aconseguisca eixir del poble en deu minuts rebrà una palmaeta de Diputació, que per això i per a Madonna sí que té diners. I també per a la gespa artificial.
Ara parlem seriosament: eren necessàries les obres, però la coincidència de tanta obra, per no afegir les de particulars, que també compliquen un poc el panorama circulatori, crec que mereix una millor coordinació.
I una substancial millora en la senyalització.
De res.

Si voleu tindre'n més informació, consulteu aquesta notícia de Vilaweb Ontinyent.