Quan passen els anys i tornes a veure la gent del poble que havies conegut en altres circumstàncies i edats, i, en un tres i no-res te’n fa cinc cèntims de la seua vida, i tu li’n fas tres només de la teua en tot aquest temps, se’ns queda una sensació estranya. D’alegria de veure el progrés personal i professional de cadascú, i de recança pel temps perdut o guanyat, segons ho mireu.
Això m’ha passat amb Estefania. Ara, després d’haver passat per Belles Arts, i d’especialitzar-se en Restauració, ens sorprén amb una exposició, de la qual podeu vore’n ací una xicoteta mostra, amb unes creacions tan apegades a la terra que ens toca la fibra sensible. Ara ens permet contemplar-la i gaudir-la al hall de l’auditori.
Si teniu un moment per contemplar-les abans que la gentada que ompli aquests dies Món.Doc, amb la vostra solitud, crec que ho agraireu.
Enhorabona, Estefania!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada