“Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure.
Encara que siga a costa teua.
En realitat, haurà de ser a costa teua…”
Joan Fuster
L’aforisme és del nostre suecà universal, i és el que encapçala el documental de Pau Fenollosa Alcaina, del qual n’és director i productor, Estira i arronsa.
I l’encapçala perquè el nostre cineasta de la Pobla de Farnals va voler fer una pel•lícula sobre la vida al seu institut d’aleshores, l’IES Joan Fuster, situat al districte de Sant Andreu, al barri de Navas, a la vora de la barcelonina Avinguda Meridiana. I l’aforisme, premonitori, presideix l’entrada a aquell edifici i, des del mur, ens colpeix, apel•la a la nostra raó i al nostre sentiment.
Tal i com ens va explicar als participants al curs del CEFIRE que assistírem el passat dilluns 24 de novembre abans de la projecció a Món.Doc, ell no era més que un altre valencià que puja a “colonitzar” Catalunya. És voler-vos dir que per necessitat laboral, com tants altres.
La seua proposta va rebre el recolzament del claustre de professorat i del consell escolar, i va filmar tot el que ocorria a l’institut durant un any. El resultat: 94minuts, trilingüe.
Segurament, en ser pràcticament l’òpera prima de l’autor, podreu trobar reticències entre els puristes del gènere, però us assegure que t’aplega a la fibra sensible, que no sé ara mateix on la tinc.
No ho dic perquè els docents ens alegrem quan s’hi parla de la nostra feina, perquè l’important ací és que Pau ha sabut reflexar —i condensar— la vida dins d’un centre educatiu. I de quina manera!
Poder veure la cara més “humana” del professorat, per a qui no té contacte amb el món escolar, i mostrar la cara més “adulta” dels xics i xiques, per a qui pensa que els adolescents només tenen pardalets en el cap... és una bona dosi de realitat, de veritat de la bona.
Malgrat els premis rebuts, la cara amarga la constatem en veure el nul recolzament, oficial i privat de televisions i organismes com l’ICAA, Eurimages, Canal 9, Generalitat valenciana o d’allà dalt, Tele 5 o TVE. Això és el que obliga a un esperit lliure com el de Pau a fundar Subindep Films, SL, per poder-nos contar sense traves coses importants de la vida.
Res a veure amb el recolzament oficial de tota mena de què va fer gala Manuel Garcia Serrano dimarts amb “Cooperantes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada