Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 2 de novembre del 2008

“Són les coses de la vida”


Una frase tan reiterada per mon pare ara, que ja han faltat ell i ma mare, ha cobrat tota la seua dimensió. Doncs això, pare, tenia raó: “Són les coses de la vida”. No ho voldríem, però nosaltres que vivim acceleradament, no sé si conscientment o no, deixem de banda la reflexió sobre la mort. No crec que siga per covardia.
Ja sé que no hem d’estar masoquejant-nos pensant en la parca a totes hores, però almenys, dedicar-li una miqueta de les nostres idees. Quan aplega, de sobte, sempre ho és per molt previsible que ens ho semble, no sabem què dir ni com reaccionar: la mort ha entrat en les nostres vides esquinçant tots aquells plans que féiem per continuar vivint. Per continuar vivint dignament.
En la nostra manera d’encarar el traspàs d’un ésser estimat hi ha alguna cosa de generacional. Els nostres pares i mares, en reconéixer la inevitabilitat de la mort, de ben jovenets s’apuntaven a l’Ocaso, que era l’empresa del ram més potent a casa nostra. També ells eren conscients que a l’hora de les exèquies, la dignitat del difunt quedava sana i estàlvia en tindre un soterrar decent, perquè tots eren pobres.
La nostra generació, per contra, ho véiem com un culte a la mort, com un mètode escurabutxaques ben ideat, perquè d’aquest pas ningú no se n’ha escapat encara. Segurament si ens informàrem de les despeses que comporta tot soterrar (nínxol, taüt, trasllat, etc.) pensaríem d’una altra manera. I a més, aquestes empreses de previsió han canviat molt els mètodes i han millorat el que ofereixen al client, ja que funcionen com vertaderes gestores d’assegurança de vida.
Els nostres pares s’encaraven a la mort, i per això li parlen al difunt de cos present, com si encara estigués en vida. Nosaltres preferim l’asèptic tanatori o la higiènica cremació.
Doncs això, la mort, pare, és una altra més de les coses de la vida.
Ara ho veiem clar.