Allunyats, que no absents. Pensant en vosaltres, que vos trobeu fora del poble, perquè la vida, l’amor o la feina vos ha dut lluny de la terra que vos va parir. En la categoria d’”allunyats” (o qui sap si “allunats”) també m’atrevisc a incloure aquells que, vivint a Montaverner, han perdut el costum casolà de passejar-se pel camp nostrat.
Ja feia temps que ho acaronava, però hui comence un projecte que espere que vos agrade.
He pensat en titular-lo “Itineraris ad libitum per Montaverner”. . L’única pretensió és mostrar-vos en imatges actuals distintes rutes per l’esquifit terme de Montaverner , o pel casc urbà, agafant algun tema previ, però tal com rage. Per això li he afegit allò d’”ad libitum”, perquè sí.
Aquells qui ja fa anys que no heu tornat al poble, supose que ho agraireu. O em retraureu trencar-vos les imatges que recordeu, si és el cas que les teníeu per idíl•liques. Supose que l’actualització de les imatges que guardeu al vostre cervell d’aquell poble rural que vau conéixer, vos poden suposar una certa recança, o una desil•lusió, especialment pel que fa a la urbanització industrial del terme. No hem aplegat encara, ni ho desitge, a la barbaritat del cas d’Alfafar (l’Horta), on crec que no tenen ja ni un pam per construir.
Així, doncs, callem i caminem.
I hui encetem el camí, com no podia ser d’altra manera, pel Camí de Colata, el que dóna nom a aquest modest bloc, i que tots hem sovintejat per veremar el raïm al Pla, per berenar en Pasqua quan anàvem a la Rambla, de Cassoleta, o, sobretot, en el trasllat de la Mare de Déu de l’Oreto per festes.
Que ho gaudiu tant com jo editant-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada