Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimecres, 4 de març de 2009

De Montaverner a Eivissa en un clic



Fa anys, quan escoltàvem aquell mític programa de ràdio “De dalt a baix”, conduït per l’inoblidable Toni Mestre, vam anar acostumant l’oïda a sentir el valencià per les ones hertzianes. No hem d’oblidar que la nostra llengua havia sigut proscrita, i tot avanç cap a la normalització lingüística, per esquifit que fóra, comptava amb les reticències xenòfobes del feixisme de l’època, “búnker barraqueta” a les nostres terres.
Doncs, en aquell senzill programa, els valencianets i les valencianetes conscients, començàrem a alenar, aconseguírem llevar-nos les recialles de l’autoodi i veure com ben normal que hi havia molta més gent que parlava la nostra llengua, i que, fins i tot, hi havia atrevits que cantaven en català. I no només amb temes folclòrics i intranscendents.
I tot en una horeta a la setmana!
D’aquelles emissions, a banda de la meua dèria per la ràdio m’han quedat uns quants records entranyables: el llibre “Les nostres barraques”, que em va tocar en un sorteig, i molt d’amor per unes terres germanes: les Illes Balears i, més concretament, Eivissa. I tota la culpa la van tindre els xicots del grup Uc, que m’inocularen el verí de les cançons nostrades. Fa uns anys, per primera vegada, els vaig poder escoltar en directe en versió simfònica a la Ciutat d’Eivissa. Els immortals temes dels seus elapés (ara ja estan en CD!) “Cançons d'Eivissa” i “En aquesta illa tan pobra” encara m’acaronen i em colpeixen.
Quin orgasme! (estem en horari infantil?)
I Uc es va convertir en una obsessiva sintonia dels meus amors i desamors, de conéixer millor el nostre país, d’esperances i d’enyors...
Ara, passats els anys —i per això havia encetat aquest post a hora horada— hi ha muntavernins i muntavernines que hi han trobat el pa que els neguen les ufanes i botifleres terres valencianes. Me n’alegre per ells. De tot cor.
I hui us vull parlar de la feina tan ben feta que el bon amic Joan Calvo està fent des de fa uns mesos en aquella terra de promissió. Si dic PQPI Informàtica – Sa Colomina, no us sonarà de res, però quan hi accediu veureu un bloc d’aula ben participatiu, i on els consells i les indicacions que el profe marca als seus alumnes també ens poden ser ben útils als qui som mers usuaris d’aquesta tecnologia.
Entreu, aprengueu i disfruteu-la.
I a tu, Joan, una abraçada i l’enhorabona.
A veure si us puc penjar encara alguna melodia d’Uc a la barra lateral.