Encara no ens han oferit les dades de participació, però aquestes seran presumiblement altes. A un poble com Montaverner, que tradicionalment sol votar molt (en percentatge), no resulten gens estranyes les sobtades mobilitzacions, especialment quan alguns líders criden a foc. De l'abstenció generalitzada, la llunyania de les decisions, el poc esperit proeuropeu dels partits majoritaris en tenen bona part de la culpa.
En aquestes Eleccions Europees la dreta va buscant a les urnes l’absolució de Camps i companyia per als deutes que té amb la justícia, i que només aquest poder de l’estat haurà de decidir. La pressió mediàtica, amb la foto d’una plaça de bous de València, n’és una prova. I la mostra de les seues debilitats, amb notes de premsa on s’amagava de fotos i textos qualsevol referència a Fabra, fent-lo desaparéixer del costat de Rajoy, tot un símptoma.
Amb qualsevol dels resultats Rajoy s’hi juga molt, perquè si venç, encara que siga de manera ajustada, els llops se li tiraran a la jugular. Amb una crisi financera mundial com la que hi ha a hores d’ara, els governs trontollen, i si el d’ací manté el posat, vol dir que l’oposició pepera no ha sabut fer-hi sang i traure’n rasquit.
Els socialistes, per la seua banda, amb el missatge de la por, han fet una campanya més aïnes de caire dretà: “que vénen els d’extrema dreta”. Crec que hi ha raons i motius per oferir campanyes en positiu. No m’ha agradat mai el missatge de la por a l’adversari, a l’enemic exterior... Només hi ha una cosa certa: que, a Espanya, l’extrema dreta està dins del PP. I com a botó, les declaracions d’un Mayor Oreja satisfet que el seu besavi els prohibira parlar èuscar a casa: quin exemple més patètic, quin model de renúncia, d’autoodi diuen els sociolingüistes. O el nacionalisme espanyolista furibund d’un Aznar que encara afirma dir que “té la solució”, però que ni la diu, ni té l’honestedat d’oferir-la (si en té, cosa que dubte) al govern actual, si és que el seu interés és l’Espanya amb què s’ompli la boca. Vaja espanyol! I presenta el seu nou llibre amb arnades idees durant la campanya: aqueixa és la campanya que ell entén, fer caixa.
I a l’esquerra, confusió i rebolica: el Bloc, amb els nacionalistes perifèrics de dreta, espanta el seu electorat natural. Iniciativa, xafada a contrapeu des del moment que Iniciativa per Catalunya pacta amb Izquierda Unida. I a l’Europa del Pobles, la llista dels nacionalistes perifèrics d’esquerres, només s’integren els Verds del País Valencià.
És cert que les xicotetes formacions no s’hi juguen res de decisiu en aquestes eleccions tan allunyades, però caldrà que s’hi replantegen estratègies, perquè les locals i autonòmiques ja estan a girar el cantó, i continue pensant que la unió fa la força.
I a tot açò: d’Europa, quan parlem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada