Salem, pau i Diada

Els pobles menuts de la Vall també saben fer Diades de Música de la Vall d’Albaida. Fins i tot m’atreviria a dir que són els pobles menuts els que acaronen l’essència d’una trobada comarcal d’aquest tarannà. I ja en van dènou.
L’acurat programa, que incloïa des de setmanes abans la presentació del cartell, les activitats que ompliren la Setmana de la Música, i, finalment, la Diada pròpiament dita, celebrada el passat dissabte 23 de maig, i que va acollir trenta-sis bandes de la comarca, amb mil dos-cents músics almenys, i que van fer gaudir de valent un públic ja convençut de bestreta, que, llibret en mà —per cert, d’impecable factura— van seguir el variadíssim repertori que les bandes valldalbaidines els van oferir.
A banda dels ja clàssics Rafael Alcaraz, Camilo Pérez Laporta o Esteve Pastor, poder disfrutar escoltant les obres dels ja consagrats Joan Enric Canet, Ramon Garcia Soler o el nostre benvolgut José R. Pascual Vilaplana, i els novíssims Damian Molina, Joan Alborch o Saül Gómez... Què voleu que us diga? Impagable en una vesprada aquest repàs quasi orgàsmic al passat, al present i al futur de la música de carrer nostrada, en unes interpretacions ben dignes, a càrrec dels músics i directors que dóna la terra.
L’esforç de tot el poble, que va adornar tots els carrers amb els topònims de la comarca, i amb els dels compositors de la terra, es va convertir en un homenatge per fer veure la potencialitat de la nostra gent i dels nostres músics.
En l’aspecte protocolari, la representació de la Federació de Societats Musicals va comptar amb representats provincials i comarcals. Per a quan el president de la Federació s’hi deixarà caure per ací?
No podem oblidar l’empremta personal que el regidor Rafa Fenollar va deixar en l’organització. L’assistència dels polítics a la tribuna va ser considerable. Algun que altre es va fer la foto i va desaparéixer en “passar” les bandes del seu poble per davant... però la tònica va ser distinta, i fins i tot quan la pluja de fang va obligar a suspendre l’acte una estona, quan només faltaven a desfilar la banda d’Aielo de Malferit i l’amfitriona, i tothom hi va suportar estoicament l’adversitat meteorològica i immediatament es va reincorporar al cadafal per assistir al colofó de l’acte.
Una vegada a l’any que els músics ens podem reunir, i va ser una autèntica festa. No m’hi vaig poder quedar al sopar i revetla posteriors, però ja m’han contat que va ser un èxit.
Com tot el que la gent fa amb el cor i el cap alhora, quan posa tot el sentiment i tota la intel•ligència, les coses es mereixen eixir bé.
I Salem n’és un bon exemple.

Per si no vau estar, per ací us deixe un albumet de fotos de la Diada d'enguany.