Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Un regalet estiuenc



Ara fa poc més d’un any vaig acabar d’escriure la meua primera novel•la.
Sense massa pretensions, per a trencar mà... i us he de dir que la meua extremitat superior continua en perfecte estat.
Amb l’alegria inconscient de qui acaba una feina feta a gust, també vaig gosar presentar el text al Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2008. I després d’allò... podria haver fet cas a amics i amigues benintencionats que se l’han llegit, i que m’aconsellaven que camejara per editorials i que la donara a conéixer.
He decidit no fer-los cas.
Perquè preferisc compartir-la amb vosaltres.
I per això mateix podreu començar a gaudir-la (o això espere) a trossos i mossos en aquest bloc que he obert a l’efecte, i que podreu enllaçar des de Colata.
“Maror. Frecs de la Vall” no vol ser més que un xicotet homenatge a la gent que ens estimem la Vall d’Albaida i que, encertadament o no, hem intentat fer-la avançar humanament, socialment, comarcalment... Sense esperar l’aplaudiment ni l’aprovació hem anat fent via, la nostra via autòctona, i continuem fent-la progressar, malgrat la manca clamorosa de portaveus i d’altaveus que se la prenguen seriosament.
En posar el títol, el mot “maror” ja em resultava corprenedor. Un mot que, a una terra de secà i albarís com la nostra, només pot significar la somordor, l’estat latent de conflictes, de tensions entre humans... El subtítol —“Frecs de la Vall”— ho intenta relativitzar i suavitzar, mentre que ens cluca l’ull cap a les refregades en les relacions entre la gent que viu a la nostra terra, sense deixar de banda les carnals, que també.
Malgrat tractar-se d’un text de ficció, he pretés que la seua versemblança us permetera connectar amb la nostra realitat d’adés i d’ara.
Fent un joc de paraules, la meua pretensió és oferir-vos un “fresc de la Vall”, una pintura guarnida amb pinzellades d’ací i d’allà, però que volen posar la gent de la Vall com a protagonista essencial del text. Aqueixa gent capaç de dur endavant projectes meravellosos, imitats en altres indrets, i que responen al nostre tarannà. També, però, és una advertència sobre canvis i perills que la nostra societat comporta tal com va. I en això no en som una excepció “entre muntanyes”.
Lluny de l’engolament i de l’artificiositat acadèmica ha resultat essencial per a mi acostar-vos el llenguatge popular que emprem a les Comarques Centrals. Si ho he encertat, vosaltres ho podreu jutjar.
Si, a més, us ho llegiu amb un mig somriure sorneguer, no tindré major satisfacció.
Al cap i a la fi, podeu passar llegint un estiu fresquets, sense eixir de casa.
Sigueu benevolents.

1 comentari:

Mariano-Bocairent ha dit...

Hola Lluís, m'he permés la llibertat que posar al meu Blog, un enllaç a la novel.la Maror Frecs de la Vall.
www.mariano-bocairent.blogspot.com