Poques vegades em sentireu queixar-me, i més de la faena, d’una faena com la de docent que he triat, que m’agrada i que m’ompli. Per eixa banda no ve la queixa.
El final d’aquest curs ha estat marcat per un factor afegit que ens ha complicat —i la cosa no queda ací, que ja sabem que s’unfla— l’anomenada part burocràtica de la feina. I com a membre de l’equip directiu, ausades que l’estem patint! L’estrés que provoca veure que la teua part de la feina està enllestida i que un programa manifestament millorable com és l’Itaca —el que ens ha “facilitat” Conselleria obligatòriament— només fa que entorpir-te el tancament d’actes, l’admissió d’alumnes, la impressió de llistats, i un llarg etcètera que us avorriria... és una sensació d’impotència, de ràbia, que no sé com descriure. I més per a un decidit partidari de les tecnologies de la informació i de la comunicació com jo... però quan funcionen i quan milloren la qualitat de vida i l’eficiència en el treball.
Haver de gestionar coses des de casa perquè la connexió en horari normal de treball resultava lenta quan n’hi havia... m’ha deixat poc de temps per acudir al meu estimat bloc Colata i comentar-vos quatre cosetes. I el cap no estava per blocs, la veritat.
Tornem, però, a la normalitat internàutica.
I amb una sorpreseta estiuenca que espere que us agrade.
Al següent post us en faig cinc cèntims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada