Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

diumenge, 20 de setembre de 2009

A la Ribera, com a casa



Dijous proppassat, 17 de setembre, vaig acudir a impartir una sessió de l’Escoleta de la Tardor que el Col•lectiu d’Ensenyants de la Ribera (Co.De.Ri) organitza des de fa vint-i-un anys. Tot un mèrit per la constància i el compromís amb la terra que aquest, com la resta de Moviments de Renovació Pedagògica, llaura cada any.
Enguany, sotmesos a l’intencionat ofec econòmic i d’homologació a mans de l’actual administració dretana valenciana, s’han atrevit amb l’”Aprenentatge crític”. Quasi res! I se n’han reeixit amb escreix, ja ho crec.
Si dimecres va fer la conferència marc la inspectora d’educació Tudi Torró, el segon dia vaig ser jo qui vaig acudir al C.P. Víctor Oroval, a Carcaixent, convidat pel Co.De.Ri. Va ser un dolç moment per retrobar vells i nous amics i amigues, i un bon moment per aprofundir en un aspecte en què jo, modestament, els estic podent orientar: “Amb els blocs educatius, cap a l’aprenentatge crític”. Aqueix va ser el títol de la meua intervenció.

I, sintèticament, així ho vaig encarar:
“Una escola adaptada a la realitat, a l’entorn, no pot defugir el coneixement i la interpretació dels elements que incideixen en la realitat social i educativa, com ara les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Lluny del messianisme que fia tota salvació a l’ús de màquines, podem i cal que en fem un ús racional, afavoridor del pensament autònom.
Si la introducció de l’ordinador i d’Internet ha permés posar al dia metodologies renovadores com les de Freinet, l’aparició dels blocs educatius permet aportar una flexibilitat i una manera de funcionar que connecta estretament amb les pedagogies renovadores. Una vegada apresos els fonaments d’aquesta eina, les possibilitats d’aprenentatge cooperatiu i crític es multipliquen i de manera multidireccional: lluny de la verticalitat jeràrquica de l’ensenyament tradicional ací se’ns ofereix una oportunitat més per fomentar l’aprenentatge mestre-alumnes, i alumnes-alumnes.
Amb l’ús educatiu dels blocs se’ns obri una altra finestra que ens permet lluitar amb millors condicions per un trencament amb el pensament únic que se’ns vol imposar també a l’educació, i per avançar cap a la formació d’una ciutadania crítica”.

La primera part, introductòria, més teòrica, va permetre un amè debat sobre els límits, les pors i les esperances que podem albirar. Després, ja a l’aula d’informàtica i amb la incorporació de més personal, ens vam posar a treballar cara a les màquines, començant a crear i gestionar els nous blocs de trinca. Només va ser un tast, però ben sucós. Vaig aprofitar el material que tinc penjat per als CRAs de la Vall d’Albaida, i la gent ja ha començat a seguir els meus consells i a enviar-me comentaris, plantejar-me dubtes i proporcionant-me suggeriments.
Ni l’aiguat, amb pedra i tot, que hi ha caure en el moment d’eixir va refredar els ànims.
El que us dic: quanta gent bona i treballadora incansable hi ha pel món!
Xe, com us deia: que a la Ribera em vaig sentir, una vegada més, com a casa.

2 comentaris:

lesfontsdelalbaida ha dit...

M'alegre que et trobares com a casa en La Ribera, ja saps que jo soc d´'aquesta comarca, "roscanet" de L'Alcudia, i ara vall d'albaidí de cor.

Valldalbaidí ha dit...

I jo també m'hi trobe com a casa. Desconeixia la comarca però cada dia l'estime més.