Ja podeu consultar el Dossier de Premsa referit a Montaverner 2009, que publique al Programa de Festes 2010, del qual podeu també conéixer el Programa d'Actes 2010.


I així dic a la introducció, referida a 2009, és clar:

LA NECESSITAT DELS MISSATGERS

Enguany, com poques vegades, ha quedat ben palesa la necessitat que té tota societat —i la nostra en l’àmbit local i comarcal n’és un exemple claríssim—, de dotar-se d’uns instruments comunicatius i informatius que la vertebren. Per ser sintètics, un parell d’exemples del dossier d’enguany:

No us sembla que, amb l’extraordinària campanya de la Unió Esportiva Montaverner, l’equip de futbol es mereixia que algú parlara d’ell, i no sempre donant la visió de l’adversari? Cal, doncs, algú que escriga les seues gestes, que no costa tant, xe. També, aclaridora de l’escassa importància que se’ns dóna, fins i tot quan ho fem bé, ha sigut la disparitat de puntuacions en la classificació que han mantingut al llarg de tota la Lliga dos diaris. No hi ha hagut ningú que els ho fera corregir. I cal, cal el missatger que els emprenye si fa falta.

El segon exemple, que ja han detectat els empresaris de Coeval al projecte Dinamizavall2: “La comarca manca de pes polític”. I se’n queixen, amb tota raó. Ens cal també dotar-nos de missatgers, que ens informen i que ens facen visibles serra enllà, als centres decisoris.

I si la ciutadania valldalbaidina no estem amb els ulls oberts, els tecnòcrates del Cap i Casal —o de més lluny— poden llançar aberracions com la del Pla Estratègic presentat fa pocs dies, on es permeten arrancar set pobles de la Vall d’Albaida. Sort que tenim un profund sentiment comarcal i han botat tots, fins i tot la Mancomunitat, ens que segurament s’ha de convertir en la nostra solució territorial, però amb recursos propis i independència i responsabilitat política.

En un any en què la climatologia excessiva, les pluges intenses i la neu i el fred, van marcar 2009, vam començar l’any amb l’ensurt de l’incendi a l’Escola Infantil Municipal, i reivindicant la qualitat del centre de salut al poble. Creix també el moviment a favor de la retirada de les antenes de telefonia mòbil de dins el nucli urbà. I també han eixit els pares i mares per exigir la subvenció retirada arbitràriament per la conselleria de Benestar Social a l’Escoleta Infantil, decisió a totes llums injusta.

Destaquem l’augment somort de la desocupació local, reflex de la crisi financera primer, i posteriorment econòmica, que assola tot el món. Paradoxalment, això ha aquietat els PAIs veïns.

Hem seguit l'èxit futbolístic de l'equip local, però 2009 ha vist nàixer i consolidar el BIM i La Font, ambdós tant en paper com a Internet. I no oblidem el boom dels blocs, Facebooks, Flickr, etc. que la gent del poble penja a trencacoll.

Hi ha, però, tres temes, la decisió dels quals transcendeix la fita del terme, però que han estat surant durant tot l’any, i que encara seguiran en un futur immediat: la polèmica ubicació del macroabocador de residus a Llanera; la necessitat de millorar els serveis hospitalaris, amb la construcció d’un hospital vertaderament comarcal a Ontinyent; i la modernització de la línia fèrria Xàtiva-Alcoi, eix vertebrador de les nostres Comarques Centrals.

Uns quants noms propis destaquen en 2009 per la seua projecció professional, als qui felicitem des d’ací: Sílvia Giménez Olcina, del CEIP Doctor Esplugues, digna guanyadora del tercer premi a l’exposició fotogràfica “Un riu no és només aigua que passa”. Xavi Mompó, per la seua ascendent trajectòria, lligada ara a la composició musical. Paula Fernández López, que reprén dos anys després de perdre’s, el càrrec de regina de les festes patronals. Estela Climent (per fi, una científica a Montaverner!), pel seu treball a la Politècnica que l’ha duta, junt al seu equip, a descobrir una nova tècnica per detectar tòxics en peixos i mariscos de manera més senzilla. L’alcaldessa Belén Esteve, que ens va representar a la Cumbre Hemisférica de Alcaldes celebrada en Argentina. I la nostra Catherine Ulmer, per projectar Montaverner al món mitjançant les pantalles de Mon•Doc: una aposta segura pel seu treball incansable.

Aprofite per fer des d’aquestes línies un sentit homenatge al nostre benvolgut Juan Tormo, un músic de cap a peus, que ens ha deixat. Als seus familiars i a tots els qui heu perdut les persones estimades, el més sentit conhort.

Fins l’any que ve.

Lluís M. Segrelles

http://colata.blogspot.com/

colata03@gmail.com