Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Torbats

Arriba l’estiu i és com si tinguérem l’obligació d’oblidar-nos del present. De torbar-nos a la fresca.

Ni les emissores de ràdio donen la talla, ni les televisions fan res que valga un pet. Ens mantenen torbats. La premsa en paper s’aprima fins que només la compren –la comprem, al mateix preu de la resta de l’any, això sí– els militants.

Només el DOCV i d’altres butlletins oficials aporten notícies fresques, sucoses. Ja és una tradició que, amb la llum estiuenca encegadora de les caniculars, la Generalitat valenciana ens delite –hauria de ser delicte i no delit– amb totes les modificacions pressupostàries que ens deixen tremolant, malgrat la calorassa que s’espolsa darrerament i que a punt ens té de provocar-nos una torba.

Enguany, els “afortunats” han sigut les bandes de música i els conservatoris, amb una retallada salvatge d’allò que abans tenien acordat i signat pel mateix Camps. Supose que això tindrà a veure amb l’escassa vàlua que té la seua paraula, dita, escrita i, fins i tot, signada. El resultat: que igual es carreguen una de les tradicions valencianes amb major arrelament des de fa molt de temps. I que isquen ara els ajuntaments a tapar el forat causat per la ineptitud de la dreta autonòmica que ens governa, no és de rebut. I que tiren sempre la culpa a Zapatero, encara que siga el seu permanent lema de campanya, tampoc diu molt del que entenen per autonomia i responsabilitat en la seua gestió de les coses. Tampoc diu molt de la seua autoconfiança en la seua capacitat per resoldre els problemes, que haja d’anar el president de la Generalitat a demanar socors a Santiago apòstol. Jo em pensava que les coses fetes pels homes –i per les dones— és en la gestió política feta per les persones on han de trobar la solució, no en el terreny personalíssim de la creença.

També han resultat enguany damnificats l’ensenyament públic, amb l’eliminació de 1.500 llocs de treball, i els 3,7 milions d’euros destinats a l’ensenyament privat, quantitat que es lleva, com no, no dels 400 milions dedicats a la Fórmula 1, sinó del que hauria d’anar al tan maltractat ensenyament públic, que encetarà el curs amb vellíssims problemes, com el dels barracons.

Curiosament, a les mateixes planes, ens hem assabentat que encara estem pagant 2 milions de la visita que va fer el Papa a València, un capítol amb comptes fosquíssims.

Darrerament, un dels capítols més denigrants és el de l’aplicació de la Llei de Dependència a terres valencianes. Millor caldria dir de la "no aplicació".

I si els ancians de les residències són foragitats d’on estaven per culpa de la nefasta gestió d’aquest PP només obsessionat en muntar la campanya electoral abans que el cas Gürtel els esclate de debò, ... què més ha de passar perquè la ciutadania reaccione i comence a demanar-los, no explicacions, sinó danys i perjuís?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

menos mal que a la resta de lo que queda d´España la llei de dependencia funciona, el paro no existeix, la corrupció idem eadem idem. les zones independentistes son el paradís. Abans de arribar a abaixar el salari a els funcionaris, subvencions zero- A tots. Despres abaixar els salaris si cal. però mentre hi haja una subvenció....res de abaixar els salaris i altres retallades socials.

la musica es molt important pero omplir la panxa es mes important encara.

Colata ha dit...

Evidentment, hi ha problemes a d'altres llocs, però la referència, sobretot per la "nocturnitat (al ple de l'estiu?!) i traïdoria" anava sobretot pel que fa, i ho fa tots els estius, el govern valencià mitjançant el Diari Oficial CV.
Quan a la retallada del sou als funcionaris, mesura que patisc, és una msura injusta, però ben fàcil per als governants. Zapatero ens va pegar la navallada per l'esquena, però no oblidem que Camps podia haver-se rebel·lat, com fa per greuges inexistents, contra el govern socialista. Però va i ell també aplica la reducció, al DOCV. Així que en això govern central i valencià són igual de culpables i d'irresponsables. I, el que és pitjor, ambdós demostren que governen a toc d'enquestes, amb un oportunisme total, perquè PP i PSOE només van "actuar" després d'un cap de setmana en què el 60% de la població volia (segons els sondejos publicats) retallar el sou als funcionaris, però en semblant percentatge la gent s'hi manifestava contrària a la congelació de pensions als jubilats.
Així que el bipartidisme continua donant-nos pel sac, com a ciutadans, com a funcionaris, com a valencians. Els seus interessos "superiors" estan a un lloc més mesetari, i davant del dubte, els seus polítics d'ací, mut i a la gàbia. Sort que comencen a prendre força veus com la de Compromís, que aspirem a què siga decisiva a no tardar massa.
Encara que voldria que t'hagueres identificat, per estar en igualtat de condicions, compartisc el que dius de subvencions i salaris.
Només una puntualització pel que fa a les societats musicals, cas que conec de primera mà: no és un problema de "subvencions", en el sentit pejoratiu del terme. Les bandes, i sobretot les seues escoles de música, a banda de donar treball a milers de professors, estaven immerses en un procés clar de fer aflorar i legalitzar activitats econòmiques d'enorme importància social i cultural. Per fer-ho breu: quan les bandes reestructuren els seus locals i aules adaptant-les a la normativa, quan legalitzen els contractes del professorat, que cotitzen com tots al bé comú... va i el PP valencià, en una acció de govern inaudita, els tallen la iniciativa. Ja ho van fer amb les escoles infantils. Volen que només tinga educació i cultura qui tinga diners per a pagar-les, així de clar, mira si són moniatos.I quan veus el balafiament dels grans esdeveniments, superflus, banals, innecessaris... que ens porten a la ruïna, ja ens esglaiem: cada valencià devem més de 3.500 euros.
Per tant, la música ompli moltes boques a terres valencianes, no són termes contradictoris, a banda de ser una bona eixida laboral per a molts valencians i valencianes arreu del món, per la qualitat aconseguida a casa nostra.
No n'hi ha dret.