Hem descansat com no ho féiem els darrers dies, amb son acumulada.
El desdejuni, de 6:30 a 10 hores. Nosaltres baixem a les 9, i el menjador ja està mig buit.
Hui hem decidit fer poc de cotxe i passejar pels llacs dels voltants. Llacs amb les vores privatitzades, amb molta gent. Faalk See és el primer. A una església celebren la missa vestits de tirolesos.
Enfilem cap a Fellach. Fotos i monuments als soldats del poble caiguts en la Primera Guerra Mundial.
Continuem cap a la capital de Caríntia o Kärnten, Klagenfurt. Tot prou desert, però els senyals ens diuen coses: a l’entrada dels pobles, una creu amb els horaris de missa, un muntó de pannells supermoderns on, junt a anuncis publicitaris comercials, apareix la propaganda pura i dura: Geörg Haider, l’ultradretà que governa aquesta Caríntia amb el cinquanta i tant per cent dels vots, s’hi publicita descaradament, i no són eleccions. Només a Klagenfurt hi ha retocs suaus, amb pintades als ulls que volen fer demoníac el personatge, sobre els cristalls que cobreixen els cartells. Només a la ciutat s’hi veu una certa contestació.
Cap a les 4 de la vesprada la ciutat recobra vida, i decidim deixar-la, en busca del wi-fi frei perdut, cap a Feldkichen, on una pàgina web d’internet assegura que hi ha un espai públic gratuït. Al Zentrum, prop de l’oficina d’informació turística, de la Casa de la Cultura i de la plaça central, en detectem primer una i després una altra, però són limitades o nul·les i noens permeten penjar res.
Continuem penjats sense penjar res a internet, benvolguts lectors. Ho continuarem intentant.
De tornada, comprem a un Spar obert en diumenge, la cadena de supermercats més estesa, junt a Bulli.
Tornem a casa, dic a l’hotel, sopem i baixem l’àpat.
I ara escric aquest post per al bloc que no sé si podré penjar demà. Jo, de tota manera duré la llista de llocs amb internet lliure i el portàtil.
A veure si hi ha sort demà a la ciutat de Mozart.
El desdejuni, de 6:30 a 10 hores. Nosaltres baixem a les 9, i el menjador ja està mig buit.
Hui hem decidit fer poc de cotxe i passejar pels llacs dels voltants. Llacs amb les vores privatitzades, amb molta gent. Faalk See és el primer. A una església celebren la missa vestits de tirolesos.
Enfilem cap a Fellach. Fotos i monuments als soldats del poble caiguts en la Primera Guerra Mundial.
Continuem cap a la capital de Caríntia o Kärnten, Klagenfurt. Tot prou desert, però els senyals ens diuen coses: a l’entrada dels pobles, una creu amb els horaris de missa, un muntó de pannells supermoderns on, junt a anuncis publicitaris comercials, apareix la propaganda pura i dura: Geörg Haider, l’ultradretà que governa aquesta Caríntia amb el cinquanta i tant per cent dels vots, s’hi publicita descaradament, i no són eleccions. Només a Klagenfurt hi ha retocs suaus, amb pintades als ulls que volen fer demoníac el personatge, sobre els cristalls que cobreixen els cartells. Només a la ciutat s’hi veu una certa contestació.
Cap a les 4 de la vesprada la ciutat recobra vida, i decidim deixar-la, en busca del wi-fi frei perdut, cap a Feldkichen, on una pàgina web d’internet assegura que hi ha un espai públic gratuït. Al Zentrum, prop de l’oficina d’informació turística, de la Casa de la Cultura i de la plaça central, en detectem primer una i després una altra, però són limitades o nul·les i noens permeten penjar res.
Continuem penjats sense penjar res a internet, benvolguts lectors. Ho continuarem intentant.
De tornada, comprem a un Spar obert en diumenge, la cadena de supermercats més estesa, junt a Bulli.
Tornem a casa, dic a l’hotel, sopem i baixem l’àpat.
I ara escric aquest post per al bloc que no sé si podré penjar demà. Jo, de tota manera duré la llista de llocs amb internet lliure i el portàtil.
A veure si hi ha sort demà a la ciutat de Mozart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada