Curiosament, aquest dia l’etapa serà la més curta, encara que creuem fronteres cap al sud. Un túnel de 7,8 quilòmetres separa Àustria d’Eslovènia, perquè les muntanyes són un mur quasi vertical, que m’imagine impracticable en hivern.
Eslovènia em cau bé, les seues gents. El seu nivell de vida, molt per davall dels seus veïns italians i austríacs, i també per davall del nostre, pot ser un al·licient per anar-hi.
Encara et demanen el carnet d’identitat o el passaport a la frontera. El robust i plàcid policia que ens toca en sort somriu, com un gran eslau, amb les galtes roges, contempla els DNIs i exclama “València!”, torna a somriure i ens deixa passar.
L’autopista s’acaba prompte i quasi la meitat del recorregut l’hem de fer entre obres, perquè es nota que comencen a aplegar els diners de la resta d’Europa, que s’estan dedicant a infrastructures, com va ocórrer a casa nostra fa uns anys.
I apleguem a la capital, cercant el centre, “Center” segons els rètols.
Quina preciositat, especialment l’urbs antiga que, arraïmada a les ribes del riu, ens descobreix les seues estampes més boniques: riu, flors, gent, ponts,....
Per cert, a la capital d’Eslovènia és l’únic lloc on, quan entres als excusats públics, després de pagar 17 cèntims, et pregunten si vols pixar o ...
L’euro ja està substituint el slit, i apareixen els dobles preus en euros i slits, als mercats. I quin mercat! Un mercat ben mediterrani, amb fruita madura, fruites i verdures, de tot, xe.
I els gelats? Quin plaer més barat! Amb 1 euro tens un gelat de qualitat italiana, a la meitat o un terç del que et pot costar a Itàlia.
De tornada cap al nord observem els pallers amb fenc, semblant a les nostres ceberes, però en obert, perquè el vent eixugue la palla humida. Alguns, sota la teuladeta, els han reciclat en improvisats anuncis moderns.
Evidentment, Eslovènia s’ho val, per la seua natura encara verge, i perquè encara ens pot resultar assequible. I si no coneixeu l’anglés, l’italià és ben estés entre els eslovens, ben fidels a la seua identitat.
Endevineu quina és la seua capital?
Eslovènia em cau bé, les seues gents. El seu nivell de vida, molt per davall dels seus veïns italians i austríacs, i també per davall del nostre, pot ser un al·licient per anar-hi.
Encara et demanen el carnet d’identitat o el passaport a la frontera. El robust i plàcid policia que ens toca en sort somriu, com un gran eslau, amb les galtes roges, contempla els DNIs i exclama “València!”, torna a somriure i ens deixa passar.
L’autopista s’acaba prompte i quasi la meitat del recorregut l’hem de fer entre obres, perquè es nota que comencen a aplegar els diners de la resta d’Europa, que s’estan dedicant a infrastructures, com va ocórrer a casa nostra fa uns anys.
I apleguem a la capital, cercant el centre, “Center” segons els rètols.
Quina preciositat, especialment l’urbs antiga que, arraïmada a les ribes del riu, ens descobreix les seues estampes més boniques: riu, flors, gent, ponts,....
Per cert, a la capital d’Eslovènia és l’únic lloc on, quan entres als excusats públics, després de pagar 17 cèntims, et pregunten si vols pixar o ...
L’euro ja està substituint el slit, i apareixen els dobles preus en euros i slits, als mercats. I quin mercat! Un mercat ben mediterrani, amb fruita madura, fruites i verdures, de tot, xe.
I els gelats? Quin plaer més barat! Amb 1 euro tens un gelat de qualitat italiana, a la meitat o un terç del que et pot costar a Itàlia.
De tornada cap al nord observem els pallers amb fenc, semblant a les nostres ceberes, però en obert, perquè el vent eixugue la palla humida. Alguns, sota la teuladeta, els han reciclat en improvisats anuncis moderns.
Evidentment, Eslovènia s’ho val, per la seua natura encara verge, i perquè encara ens pot resultar assequible. I si no coneixeu l’anglés, l’italià és ben estés entre els eslovens, ben fidels a la seua identitat.
Endevineu quina és la seua capital?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada