Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

divendres, 17 d’agost de 2007

9 d’agost de 2007- Inici del viatge

Els 741 quilòmetres s’han fet mooooolt pesats, i tot per circumstàncies alienes als integrants de l’excursió.
Tot per un problema dental urgent que hem hagut de solucionar a Girona, on (sorpresa!) hi ha qui treballa en agost. Estos catalans, quina manera de treballar!
Mal dormit, per la calor sobretot, m’he posat al volant cap a les 7 del matí. I mira que m’agrada conduir, però estava incòmode. Un café amb llet a la zona de l’Ebre m’ha ressuscitat.
El trànsit a l’autopista ha resultat prou fluid, i sense massa entrebancs.
Una vegada solucionada la cerca del dentista i de la farmàcia de guàrdia, el dinar l’hem fet a la Força Vella, al Call gironés, amb un menú casolà que, per 12 euros, és d’allò més aconsellable.
Tres hores de trànsit intens ens han dut a la ciutat que presumeix d’accent circumflex a la seua promoció turística, prop de l’estimat Arles, que hem visitat sempre que hem pogut, unes vegades atrets pel paisatge que va enamorar Vincent Van Gogh, i que a nosaltres continua encisant-nos, i d’altres pels gelats cremosos d’una franquícia d’un restaurant ianqui. Ens sorprén un Ford Escort amb matrícula francesa envoltada per enganxines de totes les nacions de l’Estat Francés: la ikurriña, la senyera, la bandera bretona, la A roja dins un cercle blanc... La sensibilitat per la pluralitat nacional aplega a l’estat més jacobí i centralista.
Cap a les 7 de la vesprada érem a l’alberg, a la part alta de la ciutat. La qualitat dels Auberges de la Jeunesse francesos ens poden acollir per bon preu. En altres viatges ja hem estat als d’Aix-en-Provence, Arles i ara al de...la ciutat circumflexa que us propose que descobriu. Un soparet interessant i... barat: cous-cous, birra rossa, i unes quiches bones bones...
Malauradament no teníem wi-fi i hem hagut d’escriure açò per a penjar-ho en poder ser.Per cert, feia un fred que pelava.