Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Enyor de l’estiu

La tornada mental de les vacances la faig a poc a poc, com qui no vol.
El cos ja fa dies que s’ha posat a la tasca, però la ment, en la seua marxa cap avant ens fa endinsar en la realitat quotidiana, i cap arrere ens fa recordar anècdotes, fragments, vivències que ja formen part de nosaltres...
Però no em referisc a les meues vivències només. També incloc les vivències dels amics i coneguts, cadascú amb les seues dèries, amb la seua manera d’escriure...
En certa manera, les vostres vivències també són meues, sense haver-les viscudes directament... però des que es va inventar l’escriptura, tot el que la gent escriu ultrapassa el temps i l’espai. I ara, amb la immediatesa d’Internet, la velocitat de transmissió fa que ho puguem saber quasi a l'instant, i contestar-vos. Una altra cosa és la nostra particular capacitat física de recepció i mental d’assimilació.
Per això, passats uns dies, m’ha agradat saber de tots vosaltres mitjançant els vostres blocs, i me n’he alegrat que cadascú, a la vostra manera, heu gaudit també dels viatges, amb altra gent i amb altres països i coneixements.
Així me n’he assabentat a Gàlim de l’eixida provençal del nostre amic Albinyana per Limós, de les magnífiques cròniques de la festa ontinyentina del Sergi Gómez (Esclafamuntanyes, Tio Carrasca o com vulga nomenar-se), de l’excursió a Amsterdam d’Alicates i família, del viatge per Andalusia d’Àngel Canet, de com està Centreuropa a les cròniques de Xavi Pascual... o les eixides estiuenques per les nostres terres del Juli Fenollar.
Definitivament, tenim bona collita de bloggers i viatgers a la Vall d’Albaida.

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Gràcies per les referències que ens fas al teu bloc. Sí és cert el que dius, però, com deia en un apunt Gàlim, són poques les dones que escriuen. Haurien de ser moltes més...