Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dissabte, 8 de setembre de 2007

Les vacances i festes d’abans... i comença el nou curs

Passen les vacances oficials, i també la major part de les festes dels nostres pobles, que les circumstàncies o les excuses dels nostres governants ens han anat embotint totes als mes d’agost, com si el món s’acabara. No sé si hem guanyat amb el canvi. És cert que el calendari festiu originari es feia d’acord amb les activitats econòmiques agràries, com la sega, la verema... A partir del moment en què hi ha molta gent que ja no depén de la terra, són les decisions de les indústries les que han “obligat” als canvis en les festes.
Encara recorde quan les festes de Montaverner es feien del 7 al 10 de setembre. Era com un plus de vacances, nosaltres que no en féiem, perquè no hi havia diners, ni possibilitat d’anar-se’n a massa llocs ni per molt temps. En tot cas, alguna escapadeta en autobús, amb “l’Atzeneta” per ser més exactes, a llocs pròxims, com el malauradament desaparegut balneari de Bellús. També vivíem les festes ca la meua iaia al Raconet d’Alfarrasí.
Després, amb l’adolescència i la Mobylette de mon pare, junt amb els amics recorríem els pobles veïns, i molt especialment les seues festes. Recorde alguna que altra caminata perquè havíem perdut el tren, ens havíem desplaçat en autostop (recordeu que se’n feia ben sovint?), i se’ns feia tard per a tornar a casa. I els horaris aleshores eren prou més estrictes, res a veure amb el desgavell horari actual, en què sembla que l’important és allargar el temps. Estic convençut que la quantitat té pocs avantatges sobre la qualitat.
Per a mi i la meua generació, la banda de música va ser una època daurada: això de córrer món i anar de festa són paraules majors. És cert que acabàvem rebentats, però així vam poder conéixer pobles i gents, i d’aquell temps queden les bones amistats que vam anar fent, de Montaverner i de fora.
Cocentaina, els barris de Sant Blai i de l’Altozano d’Alacant, Muro, Ontinyent, Benissa, Calp, Ibi, Petrer, Saix, Banyeres, Bocairent, Albaida, Alfarrasí, l’Olleria, Aielo de Malferit, Benigànim, Benetússer, Algemesí, València... París, Londres. Aquests són alguns dels topònims que conformen el meu imaginari sentimental festiu i humà conegut de primera mà.

Ara tornem a la rutina, al treball, amb ganes però assistint a espectacles propagandístics com el del suposat bo-llibre “gratuït” que només cobreix 117 dels 200 euros com a mínim que està costant la cistella de la compra de llibres de text per a cada xiquet. No serà ni el primer ni l’únic intent per fer-nos creure que un burro vola.