I quan dic “a bacs” no ho dic en el sentit popular de riure’s, no. Els resultats no són per fer festa, no.
Supose que aquests dies —i només aquests dies, perquè l’educació no sol ser tema central en els mitjans de comunicació que patim— us hauran pegat la vara amb l’Informe PISA. De matí, de migdia i de nit.
I alguna cosa de diferent podem dir com a ciutadans valencians, i com a docent que sóc.
En primer lloc, en aquest informe internacional, de l’estat espanyol han participat algunes comunitats autònomes: la Rioja, Castella i Lleó, Navarra, Aragó, Cantàbria, Euskadi, Astúries, Galícia, Catalunya i Andalusia.
I això com és? Doncs en el cas valencià, com que la Generalitat valenciana no ha volgut cap comparació —que ja sabeu que sempre són odioses— la conselleria d’Educació que té un forense al capdavant ha preferit traure’s de la mànega unes proves pseudoobjectives, al marge d’aquest marc internacional, proves sense cap possibilitat d’homologació. Proves que no incideixen, per a res, en aspectes que l’Informe PISA remarca: el context social, i les inversions educatives, entre d’altres. No se us escaparà que, en aqueix sentit i de retruc, el que aconsegueixen és que a terres valencianes només ens aplegue la veu de la propaganda oficial.
De tota manera, crec que, en essència, la major part dels resultats peninsulars dels qui s’han sotmés al programa és equiparable a la nostra situació, però resulta imperdonable que se’ns haja furtat la possibilitat de comparança.
Així també queda ben palés que els excel·lents resultats de Finlàndia tenen molt a veure amb un fet inqüestionable: es tracta d’una xarxa quasi exclusivament pública, amb elevades dotacions des de fa anys, i amb un professorat ben motivat i incentivat, a més d’una consciència social, de valoració de la tasca educativa des de casa.
Lluny d’aquest menyspreu i desorientació que observem al nostre voltant, on comprar un llibre és un fet excepcional, on llegir-lo suposa un acte de valor i anar contracorrent, però on es gasten barbaritats d’euros en play stations i d’altres mandangues. Així ens va socialment.
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació espanyols, que s’han botat tota ètica i n’han publicat resultats abans de tenir autorització, ho podreu tindre més clar si llegiu el bloc del nostre amic suecà Saber un brot, on al seu post “Hi ha humitat” ho deixa ben claret.
I quant als resultats del Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes de l’OCDE (Programme for International Student Assessment, PISA), de moment, només els podeu consultar complets en francés i en anglés, mentre que en castellà de moment només podeu accedir al Marc d’avaluació, si bé és cert que podeu consultar els resultats de les edicions anteriors (2003 i 2000) i més documents a la pàgina de l’Institut d’Avaluació del MEC espanyol.
Perquè cal anar a les fonts, no parlar-ne d’oïdes.
Sempre podeu tindre’n un avanç a Catalunya Informació, El País o El Mundo.
Supose que aquests dies —i només aquests dies, perquè l’educació no sol ser tema central en els mitjans de comunicació que patim— us hauran pegat la vara amb l’Informe PISA. De matí, de migdia i de nit.
I alguna cosa de diferent podem dir com a ciutadans valencians, i com a docent que sóc.
En primer lloc, en aquest informe internacional, de l’estat espanyol han participat algunes comunitats autònomes: la Rioja, Castella i Lleó, Navarra, Aragó, Cantàbria, Euskadi, Astúries, Galícia, Catalunya i Andalusia.
I això com és? Doncs en el cas valencià, com que la Generalitat valenciana no ha volgut cap comparació —que ja sabeu que sempre són odioses— la conselleria d’Educació que té un forense al capdavant ha preferit traure’s de la mànega unes proves pseudoobjectives, al marge d’aquest marc internacional, proves sense cap possibilitat d’homologació. Proves que no incideixen, per a res, en aspectes que l’Informe PISA remarca: el context social, i les inversions educatives, entre d’altres. No se us escaparà que, en aqueix sentit i de retruc, el que aconsegueixen és que a terres valencianes només ens aplegue la veu de la propaganda oficial.
De tota manera, crec que, en essència, la major part dels resultats peninsulars dels qui s’han sotmés al programa és equiparable a la nostra situació, però resulta imperdonable que se’ns haja furtat la possibilitat de comparança.
Així també queda ben palés que els excel·lents resultats de Finlàndia tenen molt a veure amb un fet inqüestionable: es tracta d’una xarxa quasi exclusivament pública, amb elevades dotacions des de fa anys, i amb un professorat ben motivat i incentivat, a més d’una consciència social, de valoració de la tasca educativa des de casa.
Lluny d’aquest menyspreu i desorientació que observem al nostre voltant, on comprar un llibre és un fet excepcional, on llegir-lo suposa un acte de valor i anar contracorrent, però on es gasten barbaritats d’euros en play stations i d’altres mandangues. Així ens va socialment.
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació espanyols, que s’han botat tota ètica i n’han publicat resultats abans de tenir autorització, ho podreu tindre més clar si llegiu el bloc del nostre amic suecà Saber un brot, on al seu post “Hi ha humitat” ho deixa ben claret.
I quant als resultats del Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes de l’OCDE (Programme for International Student Assessment, PISA), de moment, només els podeu consultar complets en francés i en anglés, mentre que en castellà de moment només podeu accedir al Marc d’avaluació, si bé és cert que podeu consultar els resultats de les edicions anteriors (2003 i 2000) i més documents a la pàgina de l’Institut d’Avaluació del MEC espanyol.
Perquè cal anar a les fonts, no parlar-ne d’oïdes.
Sempre podeu tindre’n un avanç a Catalunya Informació, El País o El Mundo.
1 comentari:
Quanta raó, xiquet!
Però ací com si ploguera...
Publica un comentari a l'entrada