Comparativa burocràtica (3)

Hisenda i la propaganda autonòmica
Segurament l’eficàcia de l’Administració Tributària, amb una informatització considerable, i amb una distribució de tasques i rutines bastant racional fa que tot siga més fàcil per a la ciutadania. En el meu cas m’hi vaig acostar per preguntar i la informació rebuda va ser l’exacta i necessària. Preguntava per l’anomenat xec-bebè i de seguida m’informaren del formulari que calia omplir: un per a mares treballadores i un altre per aquelles que no ho eren. A una qüestió plantejada, formulari per omplir, i per rebre la informació i la sol•licitud, ni cues ni res.
També m’hi vaig assabentar que amb el mateix formulari, cas de ser la mare assalariada, no només s’hi posava el marxa l’anomenat xec, sinó els 100 euros mensuals que les mares treballadores reben durant els tres primers anys de vida.
En preguntar per les cacarejades ajudes autonòmiques, el funcionari, amb un somrís només em va dir que “cas d’haver-ne, la Generalitat valenciana deu haver-ho publicat al DOCV”.
De tornada a casa vaig comprovar que l’anunci pamfletari del govern valencià del PP és això: res. Bé recorde que quan Zapatero va anunciar l’esmentat xec, ausades que el posaren a caure d’un burro, que si “electoralista”, i d’altres barbaritats “valencianes”. També tinc el mal costum de tindre memorieta, i les hemeroteques en són testimoni fidel, que també Camps i els seus consellers de seguida tiraren el burro a l’herba i “ells” oferien més: crec que arribaren a parlar de 4.000 euros.
Bé, deixant de banda la propaganda, aquests són els fets a hores d’ara: xec-bebè i subvenció per mare treballadora, solucionat amb el formulari 140 d’Hisenda. 4.000 euros promesos per aquesta catòlica administració que patim, inexistent. A la marxa que van, aniran a l’Infern!
De fet, per ser exactes, l’administració autonòmica només contempla un ajut únic de 400 euros per a mares treballadores amb xiquets de 4 i 5 anys. Podeu assabentar-vos de com està el tema a alguns fòrums (1 i 2) d’Internet.
No és ací el lloc per a valorar l’opinió que tinc de les ajudes “gracioses”, concedides pels governants de torn. Jo estic més per l’educació pública, totalment gratuïta, i des del primer moment de la vida, i amb finalitat educativa, no assistencial, no com a “guarderia”, sinó com “escoleta infantil”, amb professionals titulats i amb gestió pública i transparent. Però hi calen moltes escoles infantils, amb edificis nous, i professionals preparats.
I bé, l’endemà, sense fer cues, em va atendre una funcionària de l’administració tributària: va comprovar la correcció de les dades i em va informar dels terminis de pagament de les subvencions.