Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dilluns, 7 de gener de 2008

Comparativa burocràtica (i 4)



Educació i informació?
Finalment, de moment, les meues relacions burocràtiques acaben amb aquells per als quals treballe: Educació. El motiu: demanar el permís de paternitat de quinze dies, encara que no me n’aprofitaré només que de cinc, per coincidir amb les vacances d’aquestes dates. En principi no me’l pensava demanar, però, amb l’endarreriment en set dies del part respecte a la data prevista, i el cartapell de gestions, visites mèdiques, etc. m’ho van fer replantejar.
I ací la sensació és agredolça: el modern edifici Prop de Gregorio Gea, funcional, alberga una gestió ràpida, però una informació deficient, manifestament millorable.
Que a hores d’ara, que aquest permís l’hagen anunciat com una mesura per a compaginar la vida laboral i familiar em sembla bé, perquè després de tanta gestió burocràtica com cal enllestir vos he confessar que els tres dies que es concedien abans resulten insuficients i ridículs. Però que encara estem funcionant amb un esborrany d’ordre parla de la rigidesa a l’hora de legislar i gestionar la cosa pública.
I on suspén clarament l’administració educativa, almenys en el que a mi m’ha tocat, és en la informació: no és possible que a una tauleta se’m diga que he d’usar el formulari de part (de maternitat), i quan aplegue amb allò ple amb malabarismes lèxics, se’m diga que no, que cal una instància normal i corrent, a més de la fotocòpia del llibre de família. I em va semblar molt lleig que la funcionària a més, intentara tirar-li el mort a les hostesses que reparteixen numerets a l’entrada!
No sóc el primer en demanar el permís de paternitat, i per tant, els meus dubtes i sol•licitud d’informació ja deuen haver estat plantejats per d’altres pares abans. Però s’han d’aclarir organitzativament al Prop, i els procediments i formularis han d’estar ben clarets.
I, ja posats a demanar, amb aqueixa eina meravellosa que és Internet, que es puga gestionar des de casa, perquè resulta inconcebible que per a cada gestió els i les mestres ens hàgem de desplaçar fins a València, amb els entrebancs, pèrdua de temps i maldecaps en els centres i personals que això ocasiona. Per no esmentar d’altres qüestions organitzatives, com la gestió també centralitzada de les baixes i substitucions del professorat, que es fan eternes i apleguen tard i malament. A Catalunya —mira que m’agrada fussar en la ferida!— ho han solucionat amb una gestió comarcal, que és ràpida i eficient. Ací podrien prendre exemple.
Res, que tingueu bon any, i que tropesseu amb la burocràcia justeta!